Els fantàstics esponsors del Barça

Informe 2009 d'Amnistia Internacional, on s'explica com van les coses per Qatar.

http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2009

La ciutat del perdó

Joan Maragall

Ahir va fer 150 anys que va nèixer Joan Maragall. Més enllà dels seus poemes, des que vaig llegir un assaig sobre la Setmana Tràgica -amb un annex on es reproduien els tres articles que Maragall va escriure sobre aquests fets per a La Veu de Catalunya i dels quals solament en van publicar dos- quan penso en el gran poeta penso, sobre tot, en l'article que va escriure contra la pena de mort. Aquest, anomenat La ciutat del perdó és l'article que no es va publicar.  Aquest article intimista de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) que estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Al mateix temps denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-1909). Enric Prat de la Riba (1870-1917) no va deixar publicar aquest article.

Algunes nobles veus que aquí mateix s´han alçat i altres que n´he sentit per altra banda m´han demostrat que a Barcelona hi ha voluntat d'amor. Mes en totes aquestes veus, aixís com en algunes menys amoroses, un xic iròniques, que també he sentit, hi batega o apareix clarament en un to o altre aquesta pregunta: -¿I quin ha d'ésser l´objecte de1 nostre amor, redemptor de la ciutat?- Jo diria: -El que el cor vos diga en cada moment -.I quan tristament pressento que més d'un hauria de respondre'm: -És que en aquest moment el cor no, em diu res!.

Frances Ferrer i Guàrdia

¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demana perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme? Estem en paus, doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau dintre un còdic, mentres la nostra inacció és tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser més culpables que ells.Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar,i del port que trafiqueja i de la ciutat que s´aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s´hagi d´esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l´hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s´agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!.

¿ Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola, i no us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?.
I això no us despertarà l'amor? ¿Encara preguntareu quin puga ésser son objecte, ara, de seguida? ¿Doncs quin altre que aquest? ¿Com podeu pensar en res més del món ara com ara? ¿Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aixís tres homes,i els que s'esperen...!.

No la sentiu la germanor amb aquests infeliços? No ho vulgueu saber lo que han fet: mireu-los només a dintre els ulls: vegeu! sou vosaltres mateixos: un home com vosaltres; amb això n`hi ha prou: capaç de tot el vostre bé i de tot el vostre mal: com vosaltres del seu. An aquest home, jo no dic que se'l deixi anar i se l´abandoni i se´l torni lliure al seu odi i a les seves malifetes: no, an ell com a nosaltres, ens convé ésser presos d'una manera o altra i redreçats baldament sia a cops de mall, i pastats tots plegats de cap i de nou en l'amor de la ciutat nova encara que sia amb gran sofriment d´ell i nostre, mentres el sofrim junts; però, en compte d'això, ¿matar-lo, matar-lo fredament per un tràmit senyalat i a una hora fixa, com si la justicia humana fos quelcom segur, infal.lible definitiu com la mort que dóna? què us en sembla?.

Si an aquest home l´haguéssiu mort batent-vos com a lleons amb ell al peu d'una barricada o a la porta d'una iglésia, jo no us en podria fer cap càrrec, perquè en tal combat hauríeu demostrat el vostre amor a alguna cosa exposant la vostra vida pel vostre ideal; i per l´amor d´un ideal ;i sa valentia podem ésser absolts de moltes coses. Més ara, qui us absol? ¿On és el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? ¿on l´heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgueu ésser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tinguéreu, tingueu-lo almenys ara en el perdó, que és ben bé l´hora.

I ja ho veureu: les vides que haureu salvat us semblaran obra vostra; i an aquests homes que haureu arrencat de les portes de la mort, vos els estimareu com a fills; i ja no els perdreu mai més de vista; i allà on siau us cuidareu d'ells i dels seus semblants, i vostre amor els forçarà a l'amor; i so1s per aquesta obra de perdó amb què començareu, Barcelona ja començarà a ésser una ciutat. Perquè els de fora que ho sàpiguen no diran pas -que no ho puguen dir!-;- An aquest i an aquell els salvaren i redimiren aquests o aquells, els blancs, els negres o els rojos.-; sinó que hauran de dir: - Barcelona ha demanat i obtingut el perdó dels seus condemnats a mort.I per bombes que després hi hagi, Barcelona ja no podrà ésser dita la ''ciutat de les bombes"; sinó que l'anomenada us vindrà d'una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l'anomenada us vindrà de l'amor, i Barcelona serà dita: "la ciutat del perdó", i des d'aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat.

Doncs comencem-la: Al Rei que pot perdonar, als seus Ministres que poden aconsellar-li el perdó, als jutges que poden temperar la justícia amb la pietat: Perdó pels condemnats a mort de Barcelona! Caritat per tots!.
I bella cosa fora que comencessin els més ofesos.

Barricades durant la Setmana Tràgica

Discutir

Fa molts anys que es va publicar a la premsa aquesta fotografia d'un soldat israelià discutint amb un palestí. Em va impactar vivament, fins el punt que la tinc guardada en la meva agenda d'aquell any (no recordo quin, ja en fa uns quants). La vaig retallar de La Vanguardia. És la viva imatge del desencontre. La rancunia i l'odi acumulats son tan grans, que no hi ha cap possibilitat de diàleg. El greuge fet violència en un instant determinat i que, ben mirat, és força similar arreu. Perquè, nosaltres, som gaire diferents quans ens discutim amb algun veí ?

Braç de gitano de patates i bolets

Amb la fresqueta vivificant de la tardor arriba una de les delícies gastronòmiques del nostre país: els bolets. La meva proposta és un braç de gitano que té com a base una recepta de patates amb bolets que trobareu al web Gastroteca, dedicat a la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme gastronòmic (www.gastroteca.cat). La gràcia del plat està en la varietat de bolets. Jo solament en deixaria al marge els rovellons. Millor a la brasa amb all i julivert.

Ingredients: 1 kg i mig de patates “Mona Lisa”, 600 gr. de bolets variats frescos (fredolics, rossinyols, trompetes de la mort, rossinyolics,...tot el que trobeu al mercat, tallat a trossos no gaire grossos), 250 gr. de carn de botifarra (la traieu el budell), 2 gemmes d’ou, quatre cullerades de maionesa amb all més aviat clareta, 3 grans d’all, oli d’oliva extra verge, sal, aigua mineral.

Preparació: esqueixeu les patates a trossos mitjans i les poseu a bullir a foc mitjà amb aigua mineral i sal (l’aigua ha de cobrir les patates un parell o tres de dits). La varietat Mona Lisa es cou de pressa, per tant heu de vigilar que no es desfacin. Un cop cuites, s’escorren i s’aixafen per fer-ne un puré espès. Hi afegiu una mica de l’aigua de cocció perquè quedi més uniforme i les dues gemmes d’ou, que faran el puré més amorós.

En una paella s’hi posa oli (no gaire perquè la carn de botifarra desprendrà greix) i els grans d’all picats. Un parell de voltes ràpides perquè l’all no es cremi i afegeix la carn de botifarra ben desfeta. Es va remenant a foc mitjà. Quan la carn estigui cuita (cal vigilar que no es torri massa) s’hi afegeixen els bolets i es continua la cocció a foc viu remenant tota l’estona fins que l’aigua que deixen anar els bolets s’hagi evaporat i tornem a sentir el sorollet de “fregir”.

El braç de gitano: estireu damunt del marbre de la cuina un drap de cotó moll i ben escorregut. A sobre hi esteneu el puré de patata donant-li la forma d’un rectangle més llarg que ample, i al damunt hi poseu la farsa de carn amb bolets. Amb l’ajut del drap aneu cargolant el braç de gitano.

Un cop cargolat, amb l’ajut del drap el poseu damunt d’una safata per anar al forn. Cobriu el braç de gitano amb la maionesa amb all i gratineu fins que la superfície quedi una mica torradeta. Servir ben calent. Podeu guarnir el braç de gitano posant al voltant i a sobre uns quants bolets saltats amb una mica d’all i julivert.

Bon profit!

Seitan amb albergínies i carbassons

Plat boníssim que ha modificat en termes absoluts la meva negativa sistemètica a cuinar (i menjar) proteïnes vegetals (seitans, tofus i coses semblants). He de dir, però, que seguiré fidel al xai a la brasa (de criança biològica, és clar!). I ara, anem a explicar la meva conversió al seitan.

Ingredients: 300 gr. de seitan, 2 tomàquets ben grossos i molt madurs d'una varietat no híbrida (els híbrids no valen res), 2 cebes ben grosses, dos carbassos mitjanets, una albergínia llarga, una fulla de llorer grossa, una bocinet d'alga kombu (per mineralitzar el guisat i, per tant, mineralitzar-nos a nosaltres), oli d'oliva extra verge, aigua mineral, sal marina.

En una cassola d'acer inoxidable o de fang s'hi posa oli (generoset) i es sofregeix una micona el seitan a daus (remenar perquè no s'aferri). Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet pelat i tallat a bocins, la ceba a mitges llunes més aviat gruixudes i la fulla de llorer. Es sala (amb compte) i que vaig fent el xup xup amb el foc al mínim una mitja hora. De tant en tant, es remena i, si es redueix excessivament l'aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets, s'hi tira, quan calgui, un gotet d'aigua mineral ben calenta (per no aturar la cocció). Mentre s'estofa el seitan, es tallen a daus els carbassons i les albergínies pelats. Els daus d'albergínies es salen una mica i es posen en un colador perquè "suin". D'aquesta manera s'elimina l'excessiva picantor.

Quan faci una mitja hora llarga que s'està estofant el seitant, s'hi afegeixen els daus de carbassó, d'albergínia, l'alga Kombu i un parell de gotets d'aigua mineral ben calenta. Més xux xup, remenant i afegint, si cal, miquetes d'aigua mineral calenta. Quan la verdura que s'ha afegit ja està ben toveta, es rectifica de sal, cinc minutets més de xup xup, es retira la fulla de llorer i els bocins d'alga kombu i...a taula!

Bon profit!

Feliç diada

Les tombes flamejants

Fou una pàtria. Va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar;
damunt de cada tomba un raig d’estrelles,
sota de cada estrella, un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d’albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella, el cant dels cants:
–Foc nou baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,
o Pàtria de les tombes flamejants!

Ventura Gassol

Fantàstics espinacs

Quan parlem d'espinacs, segurament ens vindrà a la ment la imatge d'un mariner: en Popeye, amb uns braços excepcionalment musculats “devorant” els continguts de llaunes d'aquest vegetal, que durant molts anys s'ha vinculat a l'aportació de ferro a l'organisme. I, de ferro, res de res. El que són els espinacs és una font excel·lent d' àcid fòlic i de fibra, Molt adients per a persones obeses pel seu alt contingut en aigua i gran digestivitat, i també destaquen -i molt- pel seu contingut en betacarotens, precursors de la vitamina A. Si a totes aquestes virtuts hi afegim que són boníssim i molt fàcils de cuinar, ja tenim tema gastronòmic per a aquest mes de setembre. Som-hi doncs. 

Uns quants consells previs

 Per a preparar la majoria de plats que us suggeriré, per a quatre persones caldran tres o quatre manats d'espinacs. Com ja he dit, són mol rics en aigua, i un cop bullits quedaran reduïts gairebé a la meitat. No cal posar-hi massa aigua, perquè en deixen anar molta, ni coure'ls excessivament. Millor al “dente”. I sal, la justa. Si fem tres manats i en sobren, es poden guardar al frigorífic ben escorreguts i fer una truiteta. Es conserven bé un parell de dies.

Una altra qüestió a tenir en compte és que, si no es volen menjar senzillament bullits i amanits amb un bon raig d'oli -que és una bona opció, perquè són molt gustosos- un cop bullits s'han d'escorre molt bé, apretant perquè deixin anar l'aigua. I ara, uns quants suggeriments de plats amb espinacs ja bullit.

Plats senzills i saborosos

És inevitable començar per un dels plats més tradicionals de la nostra cuina: els espinacs a la Catalana. Els espinacs es sofregeixen amb oli d'oliva extra verge i de sabor suau, un bon grapat de panses, unes quantes voltes, i un grapat de pinyons afegit cap a final de la cocció (els pinyons es cremen fàcilment). A mi m'agraden així, perquè domina el sabor de la verdura. De fet, però, la recepta tradicional acostuma a incloure pernil salat o cansalada fumada tallat petit i finet. Perquè no es torri massa, quan l'oli estigui tebi hi tireu el pernil o la cansalada, dues voltes ràpides, i de seguit hi tireu els espinacs (la resta d'aigua que segur que conservaran dels espinacs deturarà el fregit ràpid), i desprès les panses i els pinyons.

També són molt bons a la crema. La meva versió, lleugera però i molt saborosa, consisteix en fer una beixamel amb una base de ceba ratllada fregida amb oli d'oliva extra verge(que no es torri, juts estovada). S'hi afegeixen dues o tres cullerades de farina i la llet semidesnatada que calgui perquè quedi una salsa espesseta. Un cop feta, es barreja amb els espinacs, es posen un una safata per anar al forn, o millor en safates individuals, s'hi afegeix formatge ratllat i un rajolí d'oli al damunt, i es gratina.

Amb pasta també són exquisits. Podem farcir canelons o lasanya, ja sigui amb espinacs prèviament preparats a la Catalana o a la crema i amb el mateix gratinat: formatge ratllat i una mica d'oli d'oliva. També són molt bons bullits, molt ben escorreguts i sofregits amb gambetes petites, i tot plegat barrejat amb espaguetis.

Amb llegums: sofregits amb cigrons o mongetes bullits, en truita o sofregits amb alls tallats finets. Recordeu que els alls es cremen de seguida, per tant cal tirar-los a la paella amb l'oli tebi, dues voltes i ràpidament afegir els espinacs. S'abaixa el foc i que vagi coent uns cinc minuts sense deixar de remenar.

Quan les fulles són petites i molt tendres, val la pena menjar els espinacs crus barrejats amb fruits secs, una mica de formatge fresc i una bona vinagreta.

Que vagi de gust!

Gràcies, Vicent, per haver existit.

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sino s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

I segueixo amb tiberi...

Les escasses entrades del meu bloc delaten que m'agrada cuinar -i menjar, és clar-, i la jardineria. Com que ja ho tinc a mà, o sigui, escrit, i ni als nens ni als minyons no els prometis si no els dons, doncs un proposo un d'aquells esmorzars -o berenars- que és fan dir sí senyor!: pa amb tomàquet amb arengades i raïm. Era un dels preferits del meu pare els diumenges, quan ja començava a fresquejar, i per arrodonir-ho ho acompanyava amb un porronet de vi moscatell ben fresc. De fet, aquesta combinació no ens ha de sorprendre pas en un país on són molt nombrosos els plats de dolç i salat o de carn i peix compartint cassola. Anem, doncs, per feina.

Ingredients: llesques amples de pa de pagès d’un dit de gruix i molla més aviat atapeïda, tomàquets molt madurs, arengades, raïm, sal, oli d’oliva extra verge, alls (opcional).

Preparació: es netegen les arengades i es comencen a coure a la planxa a foc lent. Mentre es van fent “els civils”, preparem un bon pa amb tomàquet amb les llesques una mica torrades (qui vulgui hi pot fregar una mica d’all, no gaire perquè no domini el sabor). Per servir-ho, posem en una safata el pa amb tomàquet amb una arengada tèbia a sobre de cada llesca, i en un bol abundants gotims de raïm ben fresquets. Es tracta de que en cada mos puguem ajuntar el sabor salat de l’arengada i dolç del raïm sobre un exquisit pa amb tomàquet ben sucat. Senzillament voluptuós, sobre tot si fem anar gola avall uns quants traguets de moscatell ben fred.

Que vagi de gust.

No tinc perdó

Realment, aquest bloc fa vergonya. El tinc absolutament abandonat. Avui hi començo a posar remei. Paraula d'estone

Delicioses faves i dolcíssims pèsols

Els que vivim a Arenys de Munt som afortunats per molts conceptes. Un dels més destacats són les fruites, les verdures, les hortalisses i els llegums que s’hi conreen, com les cireres, les carxofes, els tomàquets i, quan comença a acostar-se la primavera, les faves i els pèsols. En Josep Pla, al Quadern Gris, canta excel•lències dels pèsols del Maresme, que es conreen en el triangle format per Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Arenys de Mar. Estem, doncs, al rovell de l’ou gastronòmic.

Les faves i els pèsols són llegums que aporten molts beneficis al nostre organisme. La Doctora Pilar Senpau, en el seu llibre Aliments que fan bategar el cor, els recomana per molts motius. Jo en destacaria un que em sembla especialment important: l’alegria. I és que les vitamines de les faves convenen als que estan tristos perquè intervenen en la producció dels neurotransmissors cerebrals que milloren l’estat d’ànim, i la gran potència de les vitamines del grup B dels pèsols, en reforçar el sistema nerviós, anirà de perles als deprimits. Si a això hi afegim el plaer d’una menja tan exquisida, la sensació de ben estar segur que serà molt gran.

Les receptes que tot seguit explicaré són una part importantíssima de la cuina de casa meva en aquesta època de l’any. Ens en fem tips! Pot ser per això (aquests llegums donen bon rotllo) i que és primavera (tot s’ha de dir) estem més contents quan mengem faves i pèsols. La recepta de les faves i els pèsols estofats és la que sempre ha fet –i m’ha ensenyat a fer– la meva mare. La segona, tot i senzilla, és una altra de les seves propostes gastronòmiques habituals. I és que a casa meva ens encanta l’all i oli (en rigor, maonesa amb all).


Faves o pèsols estofats

Ingredients: com que la pell pesa, si són faves s’ha de calcular un kg per persona aproximadament, i si són pèsols, ½. Si volem fer faves i pèsols barrejats (és boníssim!), doncs, per a quatre persones, 3 kg de faves i 1 kg de pèsols. També calen 4 cebes tendres grosses, 4 alls tendres, 2 tomàquets ben madurs (els de la pera són molt adients), 12 talls d’un parell de dits de gruix de botifarra negra per fer faves, 3 talls de cansalada viada tallada a bocins no gaire gruixuts, 2 fulles de llorer, una mica de menta fresca, 1 got generós de vi de Gandesa, oli, sal i aigua mineral..

Preparació: un cop pelades les faves, abans de començar la cocció el millor és tenir tots els ingredients a punt:: la botifarra i la cansalada tallades, les cebes i els alls tendres tallats a tires mitjanes, el tomàquets tallats en 4 trossos, i un cassó amb aigua mineral escalfant-se al foc.

Elaboració: en una olla es sofregeix la cansalada. Quan està rossa (que no es torri massa) s’hi afegeixen les cebes i els alls tendres i el tomàquet, es remena un parell de minuts i s’hi tiren les faves (o els pèsols), el vi, el llorer, una mica de sal, es tapa i es deixa coure a foc lent. Com que l’aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets i el vi no seran suficients, de tant en tant s’hi ha d’afegir una mica d’aigua calenta, es sacseja l’olla amb energia (no s’ha de remenar amb cap estri) i es continua la cocció. El temps dependrà de com siguin de tendres els llegums. Quan faltin uns cinc minuts per acabar la cocció, s’hi afegeix la botifarra negra i la menta, que acabarà d’aromatitzar el plat, i es rectifica de sal.


Pèsols amb patates i all i oli

Ingredients: la mateixa quantitat de pèsols de la recepta anterior, 4 patates grosses, oli, alls (al gust), 1 ou ben fresc, sal i aigua mineral..

Elaboració: es tiren els pèsols en una olla amb aigua mineral bullint amb sal. Quan torna arrencar el bull, al cap d’uns cinc minuts s’hi tiren les patates tallades a trossos petits. Mentre tant es fa un bon all i oli (insisteixo en que, si som bons gastrònoms, hem de ser decidits i fer la maonesa amb all amb el morter. La diferència entre això i la batedora és com de la nit al dia). Quan els pèsols i les patates estiguin el punt, s’escorren i es serveixen amb la salsa a part.

Una altra possibilitat són les faves bullides amb all i oli. La recepta és igual que l’anterior (amb les quantitats que correspongui de faves per a 4 persones) però sense patates.

Segur que us hi llepareu els dits!

Sol solet....

Al final ha sortit el sol. Mireu quin goig de planta!

Flors a la terrassa

Tot i que he de reconèixer que els darrers mesos no he estat massa pendent de les meves plantes, per no dir gens, la natura és tan agraida que et premia encara que no hagis comprat cap dècim de loteria. Sempre toca. Jo he estat tan afortunada que la meva estimada camèlia -gens rencuniosa- m'ha obsequiat amb les primeres flors i, a més, està fent una brotada de les que es recordaran durant anys i panys.

Aquí la teniu, rosada i ufana, preciosa. Pel cap baix, aquest any hi ha una vintena de ponzelles. Quina felicitat!

Ara va de bó ... i començo amb tiberi

Després de remenar i descobrir el funcionament del blog, he tret les tonteries que hi havia penjat i em poso a la feina. He de donar les gràcies als Areny@utes, que m'han introduït en la blogosfera i han aconseguit que perdi el pànic a tot el que hi té a veure. He d'acabar de donar forma al blog. Tot arribarà. De moment, una recepta de cuina (en publicaré moltes perquè cuinar és una de les meves dèries)

Ara que estem en plena quaresma, una recepta molt pròpia d'aquestes dates. En aquest cas, l'artista cuinera és una amiga meva: la Pepita Ginesta, que fa un bacallà amb cigrons i carxofes de pecat mortal. Per a quatre persones.

Ingredients: 16 talls mitjanets de morro de bacallà dessalat, 4 carxofes grosses o 6 si són més aviat petites, 400 gr. de cigrons cuits, ¾ de l de caldo de coure els cigrons, 1 ceba mitjana ratllada, 1 tomàquet gros ratllat, 1 all picat, ½ pebrot vermell a daus petits (opcional), 1 fulla de llorer, farina, oli d’oliva extra verge. Per a la picada: 2 alls, un grapadet d’ametlles torrades, julivert.

Preparació: es netegen les carxofes i es parteixen a trossos mitjanets. Es salen una pensament i es fregeixen una mica en una paella amb oli abundant (que no es coguin massa ni es torrin). Es reserven sobre paper de cuina perquè absorbeixi l’oli sobrer.

En aquest mateix oli (si hi han quedat restes de carxofa es poden colar perquè no es cremin) es fregeix el bacallà enfarinat (espolsar-lo bé abans de posar-lo a la paella perquè no hi hagi un excés de farina). No ha de coure gaire. El foc ha de ser bastant viu i cal anar en compte perquè el bacallà esquitxa molt. En realitat, el que estem fent és segellar-lo, o sigui, voltar els talls d’una crosta per evitar que perdin amorositat i la deliciosa gelatina de la pell del bacallà. Un cop fregits, els talls també es reserven sobre paper de cuina.

En una cassola es fa un sofregit amb la ceba i el tomàquet ratllats i l’all picat. Si es vol, s’hi pot afegir pebrot vermell. En aquest cas, la cocció ha de ser per aquest ordre: primer el pebrot, unes quantes voltes i s’hi afegeix l’all i ràpidament la ceba. Finalment, s’hi posa el tomàquet ratllat. Ha d’anar coent molt lentament i anar remenant fins que quedi confitat.

Un cop fet el sofregit, es posa a la cassola el bacallà, les carxofes, els cigrons, una fulla de llorer i es cobreix generosament amb caldo de coure els cigrons. Ha de fer el xup-xup una mitja horeta a foc molt lent i movent la cassola de tant en tant perquè no s’enganxi. Si cal, s’hi afegeix suc de cigrons calent. Quan faltin una 10 minuts per acabar la cocció, s’hi posa la picada, que es pot deixatar amb una mica de caldo de cigrons. Aquest és el moment de tastar-ho i, si cal, rectificar de sal.

Bon profit!