dimecres, 15 de setembre de 2010

Seitan amb albergínies i carbassons



Plat boníssim que ha modificat en termes absoluts la meva negativa sistemètica a cuinar (i menjar) proteïnes vegetals (seitans, tofus i coses semblants). He de dir, però, que seguiré fidel al xai a la brasa (de criança biològica, és clar!). I ara, anem a explicar la meva conversió al seitan.

Ingredients: 300 gr. de seitan, 2 tomàquets ben grossos i molt madurs d'una varietat no híbrida (els híbrids no valen res), 2 cebes ben grosses, dos carbassos mitjanets, una albergínia llarga, una fulla de llorer grossa, una bocinet d'alga kombu (per mineralitzar el guisat i, per tant, mineralitzar-nos a nosaltres), oli d'oliva extra verge, aigua mineral, sal marina.
En una cassola d'acer inoxidable o de fang s'hi posa oli (generoset) i es sofregeix una micona el seitan a daus (remenar perquè no s'aferri). Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet pelat i tallat a bocins, la ceba a mitges llunes més aviat gruixudes i la fulla de llorer. Es sala (amb compte) i que vaig fent el xup xup amb el foc al mínim una mitja hora. De tant en tant, es remena i, si es redueix excessivament l'aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets, s'hi tira, quan calgui, un gotet d'aigua mineral ben calenta (per no aturar la cocció). Mentre s'estofa el seitan, es tallen a daus els carbassons i les albergínies pelats. Els daus d'albergínies es salen una mica i es posen en un colador perquè "suin". D'aquesta manera s'elimina l'excessiva picantor.
Quan faci una mitja hora llarga que s'està estofant el seitant, s'hi afegeixen els daus de carbassó, d'albergínia, l'alga Kombu i un parell de gotets d'aigua mineral ben calenta. Més xux xup, remenant i afegint, si cal, miquetes d'aigua mineral calenta. Quan la verdura que s'ha afegit ja està ben toveta, es rectifica de sal, cinc minutets més de xup xup, es retira la fulla de llorer i els bocins d'alga kombu i...a taula!
Bon profit!

6 comentaris:

  1. em sembla que ho provaré amb alguna altra cosa, que el seitàn i jo som perfectament incompatibles :( (em senta fatal a l'estómac, algun vegetal al que sóc al·lèrgica) algun suggeriment?

    ResponElimina
  2. El jarret de vedella. Si hi afegeixes unes quantes llenegues negres no hi faran cap nosa, més aviat hi quedaran moooooolt bé. ;)

    ResponElimina
  3. Eps! un aclariment: la cocció haurà de ser molt més llarga abans d'afegir-hi les verdures, perquè el secret de la cosa és que la vedella "es desfaci a la boca".

    ResponElimina
  4. Hahahaha, més aclariments: un gotet de vi de Gandesa a mitja cocció tampoc hi farà cap mal. I ara em sembla que ja no em deixo res de la versió carnívora del plat. :D

    ResponElimina
  5. em sembla que em costarà molt arribar a migdia ^^

    ResponElimina