dimarts, 21 de juny de 2011

A l’estiu, coses fresquetes


Ja tenim aquí l'estiu! i el que ve de gust és menjar coses fresques i lleugeres. 

Les patates noves, bullides amb pell, un cop fredes i pelades són un gran recurs. Un cop cuites (podeu afegir una mica de sal a l’aigua i sabreu que estan al punt quan claveu un escuradents a la part més gruixuda i entri fàcilment) es poden preparar de moltes maneres.

Tallades a rodanxes d’un dit amb una mica de sal, pebre i un bon oli d’oliva extra verge, o amb una bona maonesa amb all (feu-la amb el morter i fareu molt feliços als comensals); també tallades a rodanxes, se’n posen unes quantes a cada plat (en funció de la gana) i a sobre pebrot i ceba escalivats i unes quantes olives negres, tot plegat amanit com en el cas anterior: sal, pebre i un bon oli d'oliva.

Tallades a daus mitjanets, podeu fer una amanida amb els daus de patates, tonyina esmicolada, olives farcides tallades a rodanxetes, ou dur tallat a trossos i unes quantes anxoves, també tallades a trossets. A l’hora d’amanir-ho amb sal i oli, val la pena afegir-hi una micona d’oli de la tonyina, que hi donarà un gran sabor. Cal remenar-ho amb compte perquè les patates no es desfacin. Una estona al frigorífic abans de servir-la hi anirà molt bé.

Una altra possibilitat fàcil i boníssima: rodanxes de patata bullida i a sobre rodanxes finetes de tomàquet pelat ben madur i sense llavors (el tomàquet pera és molt gustós). Hi podeu afegir unes quantes olives negres, trossets d’anxova, o totes dues coses. Si solament hi poseu tomàquet, un cop amanit amb sal i oli hi podeu afegir bocinets de fulles d’alfàbrega fresca. En aquest cas hi combina molt bé un punt de vinagre de mòdena. 

El gaspatxo, el rei de l’estiu

Jo el preparo així. Per a 1l i ¼ aproximadament: 400 gr. de tomàquets pera pelats i sense llavors tallats a trossos, 150 gr. de cebes tendres a trossos, 1 pebrot vermell petit a trossos, 1 cogombre petit pelat i a trossos, ½ l de Vichy Català, tres cullerades de pa ratllat, sal, oli d’oliva extra verge i vinagre de xerès de qualitat.  

Es posen en un estri de cuina fondo els tomàquets, les cebes tendres, el pebrot, el cogombre i el Vichy, i es passa per la batedora fins que quedi ben fi. S’hi afegeix el pa ratllat i es remena amb una cullera. S’amaneix amb sal, un bon raig d‘oli i una mica de vinagre. Anem remenant amb una cullera, tastant i afegint ingredients d’amanir fins que el gaspatxo estigui al nostre gust. Es pot servir així o bé colat amb un colador ben fi. En el primer cas, és un plat de cullera, en el segon, colat, és ideal per servir-lo en un vas. Si el coleu (vol una mica de paciència), ho heu d’esprémer bé amb una mà de morter i recollir i incorporar al gaspatxo la polpa més fina que s’anirà acumulant a sota del colador.

Per acabar, una delicadesa: figues amb pernil. Deliciós. I recordeu que estem en el temps de les amanides (la imaginació al poder: quantes més coses hi poseu més bones seran), les escalivades i la fruita. Mmmmmm, que boooooooo...

1 comentari:

  1. I és que ja ho veig que em tens mania, que estic a règim!!!! :) No havia escoltat mai això del Vichy pel gaspatxo, ho provaré, perquè és un dels meus plats preferits, és perfecte per a la deshidratació. Què bé que hagis publicat alguna coseta! :)

    ResponElimina