dimecres, 29 de setembre del 2010

Braç de gitano de patates i bolets

Amb la fresqueta vivificant de la tardor arriba una de les delícies gastronòmiques del nostre país: els bolets. La meva proposta és un braç de gitano que té com a base una recepta de patates amb bolets que trobareu al web Gastroteca, dedicat a la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme gastronòmic (www.gastroteca.cat). La gràcia del plat està en la varietat de bolets. Jo solament en deixaria al marge els rovellons. Millor a la brasa amb all i julivert.

Ingredients: 1 kg i mig de patates “Mona Lisa”, 600 gr. de bolets variats frescos (fredolics, rossinyols, trompetes de la mort, rossinyolics,...tot el que trobeu al mercat, tallat a trossos no gaire grossos), 250 gr. de carn de botifarra (la traieu el budell), 2 gemmes d’ou, quatre cullerades de maionesa amb all més aviat clareta, 3 grans d’all, oli d’oliva extra verge, sal, aigua mineral.

Preparació: esqueixeu les patates a trossos mitjans i les poseu a bullir a foc mitjà amb aigua mineral i sal (l’aigua ha de cobrir les patates un parell o tres de dits). La varietat Mona Lisa es cou de pressa, per tant heu de vigilar que no es desfacin. Un cop cuites, s’escorren i s’aixafen per fer-ne un puré espès. Hi afegiu una mica de l’aigua de cocció perquè quedi més uniforme i les dues gemmes d’ou, que faran el puré més amorós.

En una paella s’hi posa oli (no gaire perquè la carn de botifarra desprendrà greix) i els grans d’all picats. Un parell de voltes ràpides perquè l’all no es cremi i afegeix la carn de botifarra ben desfeta. Es va remenant a foc mitjà. Quan la carn estigui cuita (cal vigilar que no es torri massa) s’hi afegeixen els bolets i es continua la cocció a foc viu remenant tota l’estona fins que l’aigua que deixen anar els bolets s’hagi evaporat i tornem a sentir el sorollet de “fregir”.

El braç de gitano: estireu damunt del marbre de la cuina un drap de cotó moll i ben escorregut. A sobre hi esteneu el puré de patata donant-li la forma d’un rectangle més llarg que ample, i al damunt hi poseu la farsa de carn amb bolets. Amb l’ajut del drap aneu cargolant el braç de gitano.

Un cop cargolat, amb l’ajut del drap el poseu damunt d’una safata per anar al forn. Cobriu el braç de gitano amb la maionesa amb all i gratineu fins que la superfície quedi una mica torradeta. Servir ben calent. Podeu guarnir el braç de gitano posant al voltant i a sobre uns quants bolets saltats amb una mica d’all i julivert.

Bon profit!

dimecres, 15 de setembre del 2010

Seitan amb albergínies i carbassons



Plat boníssim que ha modificat en termes absoluts la meva negativa sistemètica a cuinar (i menjar) proteïnes vegetals (seitans, tofus i coses semblants). He de dir, però, que seguiré fidel al xai a la brasa (de criança biològica, és clar!). I ara, anem a explicar la meva conversió al seitan.

Ingredients: 300 gr. de seitan, 2 tomàquets ben grossos i molt madurs d'una varietat no híbrida (els híbrids no valen res), 2 cebes ben grosses, dos carbassos mitjanets, una albergínia llarga, una fulla de llorer grossa, una bocinet d'alga kombu (per mineralitzar el guisat i, per tant, mineralitzar-nos a nosaltres), oli d'oliva extra verge, aigua mineral, sal marina.
En una cassola d'acer inoxidable o de fang s'hi posa oli (generoset) i es sofregeix una micona el seitan a daus (remenar perquè no s'aferri). Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet pelat i tallat a bocins, la ceba a mitges llunes més aviat gruixudes i la fulla de llorer. Es sala (amb compte) i que vaig fent el xup xup amb el foc al mínim una mitja hora. De tant en tant, es remena i, si es redueix excessivament l'aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets, s'hi tira, quan calgui, un gotet d'aigua mineral ben calenta (per no aturar la cocció). Mentre s'estofa el seitan, es tallen a daus els carbassons i les albergínies pelats. Els daus d'albergínies es salen una mica i es posen en un colador perquè "suin". D'aquesta manera s'elimina l'excessiva picantor.
Quan faci una mitja hora llarga que s'està estofant el seitant, s'hi afegeixen els daus de carbassó, d'albergínia, l'alga Kombu i un parell de gotets d'aigua mineral ben calenta. Més xux xup, remenant i afegint, si cal, miquetes d'aigua mineral calenta. Quan la verdura que s'ha afegit ja està ben toveta, es rectifica de sal, cinc minutets més de xup xup, es retira la fulla de llorer i els bocins d'alga kombu i...a taula!
Bon profit!