Quan arriba l’estiu, el que ve més de gust són plats lleugers, sense complicacions, mengívols. És el temps de les amanides, de les mongetes i els cigrons bullits freds barrejats amb ceba i tomàquet trinxats ben petits amanits amb oli i vinagre, i de la fruita, que en aquest temps és la reina de la taula.Us proposo tres receptes fàcils de preparar, molt saboroses i, sobre tot, lleugeres. Un primer, un segon i un plat únic. Per a quatre persones.
Braç de gitano d’estiu
Es bull 1 kg ½ de patates a trossos. Un cop cuites i fredes, es xafen amb el passapurés i s’hi afegeixen un parell o tres de cullerades del suc de cocció i una mica de mantega perquè el puré sigui més amorós (sobre tot ha de quedar molt espès). Es mulla i s’escorre bé un drap de cotó. A sobre s’estén el puré de patata de manera que quedi quadrat i amb un dit de gruix. Com si fos un canaló. En un extrem (per on començarem a cargolar) es posa una farsa feta amb un parell de llaunes de tonyina ben escorregut de l’oli i picat fi, dos ous durs picats ben menuts, una llauneta d’olives farcides picades ben menudes i tres o quatre pebrots vermells en conserva fets a tires primes. Es lliga amb salsa maonesa. Un cop posada la farsa, amb l’ajut del drap es va donant la volta com si fos un canaló i es posa en una plata que sigui plana. Es guarneix amb abundant maonesa, olives i tiretes de pebrot vermell en conserva. Llaminera rostida freda
Es rosteix la llaminera (és el filet del porc) salpebrada en una cassola amb un bon oli d’oliva verge. Primer a foc fort, perquè s’enrosseixi per tots els costats i quedi torrada per fora i amb el suc de la carn a dins. Un cop enrossida, unes quantes voltes més a foc suau i llestos. Ha de quedar rosadeta per dins. Millor tallar-ho més aviat prim.
Es serveix amb patates noves bullides amb pell i una mica de sal. Un cop fredes, es pelen, es tallen a rodelles d’un dit de gruix i s’amaneixen amb sal i pebre i un rajolinet d’oli (es pot fer servir l’oli del rostit)
A part de l’oli del rostit, és molt adient servir una vinagreta feta amb un polsim de sal, una bona culleradeta de mostassa a l’antiga i una proporció de tres cullerades d’un bon oli d’oliva verge per una de vinagre (o menys, depèn de si us agrada molt o poc el vinagre). Ho aneu tastant. Es bat amb una forquilla i abans de servir es refreda al frigorífic.
Tonyina fresca amb escalivada
Feu una bona escalivada amb un parell o tres pebrots vermells i un parell o tres albergínies (si en trobeu, de les llargues i primes, no de les gruixudes). S’amaneix amb oli i sal i es reserva. El darrer que s’ha de fer és coure la tonyina. Que la peixatera us en talli dos trossos molsuts, d’uns tres dits de gruix. Que sigui ben vermella. Feu dos trossos de cada tall, ho saleu i ho coeu a la brasa. Poquet, que si no la tonyina queda eixuta. Més val que sigui una mica cruenca per dins. Ho serviu amb l’escalivada. És tan bo fred com calent.Bon profit!
