Hi ha cançons que t'acompanyen tota la vida. Aquesta és una de les que m'acompanyen a mi. La penjo al meu bloc sobre tot per veure si soc capaç de fer-ho. Pràctiques bloqueres, vaja.
http://www.youtube.com/watch?v=6UoIO4qxJig
Qualsevol nit pot sortir el sol
dilluns, 11 de març del 2013
Retornar
Retornar és quelcom més que tornar a fer alguna cosa o tornar a algun lloc, pot voler dir retornar-se, tornar a ésser, tornar a tenir ganes de viure. Tot és encara molt tendre. Cal cuidar el brot verd, el plançó del que fou un arbre ufanós i ple d'entussiasme, amb una gran collita d'idees que després de florir donaven fruits abundosos.
Retorno, doncs, al cap d'un llarguíssim hivern interior. Será perquè ja flairo la primavera que s'acosta? Pot ser. En qualsevol cas, com sempre, en Salvador Espriu s'acosta i molt a l'interior de la meva animeta, turmentada fins no fa gaire i ara esperançada i un punt il·lusionada, com quan erem menuts i la nit de Reis esperavem que fos ben curta per poder, amb el sol recent sortit, trobar-nos amb l'alegria que ens estava esperant al menjador de casa.
Us deixo amb l'Espriu i el meu desig pregó d'anar endavant, de tornar a caminar.
RIU
Aquell riu que sabíem
enllà del gran silenci
del camí més en calma
de sobte la mirada.
Escollit entre prínceps
captaires, je en la riba
feliç, pel vespre passo
portant llum de paraules.
He convertit vells somnis
en la petita ofrena
d'una veu. De l'angoixa
del torrent m'allibero
oblidant i perdent-me
en lentes aigües clares.
Salvador Espriu (Mrs. Death)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)