tag:blogger.com,1999:blog-2920133145217764752024-03-12T22:55:44.020-07:00Qualsevol nit pot sortir el solTitàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-20778092753327109232013-03-11T09:02:00.004-07:002013-03-11T09:02:59.552-07:00Meravellosa Audrey HepburnHi ha cançons que t'acompanyen tota la vida. Aquesta és una de les que m'acompanyen a mi. La penjo al meu bloc sobre tot per veure si soc capaç de fer-ho. Pràctiques bloqueres, vaja.<br />
<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=6UoIO4qxJig">http://www.youtube.com/watch?v=6UoIO4qxJig</a>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-59956708921348988302013-03-11T04:30:00.002-07:002013-03-11T08:55:05.790-07:00Retornar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUvvDbCeRJMEsnmtYoiNkyyBbOXJczaUeEjgIrwgGNWhxf1ptoJE_vJLycHwarRRT_Lw4_-a3b8oMVgDZxlI90pFejzEQgU4XL2hH3XwJ3r5KkvWNpCLRQmn_lD-p_dIKBGYFCy_pVfoA/s1600/esperan%C3%A7a_flor.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUvvDbCeRJMEsnmtYoiNkyyBbOXJczaUeEjgIrwgGNWhxf1ptoJE_vJLycHwarRRT_Lw4_-a3b8oMVgDZxlI90pFejzEQgU4XL2hH3XwJ3r5KkvWNpCLRQmn_lD-p_dIKBGYFCy_pVfoA/s320/esperan%C3%A7a_flor.jpg" height="320" width="311" /></a></b></div>
<br />
Retornar és quelcom més que tornar a fer alguna cosa o tornar a algun lloc, pot voler dir retornar-se, tornar a ésser, tornar a tenir ganes de viure. Tot és encara molt tendre. Cal cuidar el brot verd, el plançó del que fou un arbre ufanós i ple d'entussiasme, amb una gran collita d'idees que després de florir donaven fruits abundosos.<br />
<br />
Retorno, doncs, al cap d'un llarguíssim hivern interior. Será perquè ja flairo la primavera que s'acosta? Pot ser. En qualsevol cas, com sempre, en Salvador Espriu s'acosta i molt a l'interior de la meva animeta, turmentada fins no fa gaire i ara esperançada i un punt il·lusionada, com quan erem menuts i la nit de Reis esperavem que fos ben curta per poder, amb el sol recent sortit, trobar-nos amb l'alegria que ens estava esperant al menjador de casa.<br />
<br />
Us deixo amb l'Espriu i el meu desig pregó d'anar endavant, de tornar a caminar.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi83WTGsxLDhT-HwI3_C30-NZn2Dnpq7DPvE4BwF-QAaH7Sx_bchVCAK_Hk6Vl6_h0frZIzMmWbYCRl4uN8h3Jy27htDM1UkEYRmDTAlu2DEwZEGWPE9rOHPezz6L_B4BfjTmbAOdrbmHw/s1600/Espriu+b+i+n+(Barcelo).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi83WTGsxLDhT-HwI3_C30-NZn2Dnpq7DPvE4BwF-QAaH7Sx_bchVCAK_Hk6Vl6_h0frZIzMmWbYCRl4uN8h3Jy27htDM1UkEYRmDTAlu2DEwZEGWPE9rOHPezz6L_B4BfjTmbAOdrbmHw/s320/Espriu+b+i+n+(Barcelo).jpg" height="240" width="320" /></a><b>RIU</b><br />
<br />
Aquell riu que sabíem<br />
enllà del gran silenci<br />
del camí més en calma<br />
de sobte la mirada.<br />
<br />
Escollit entre prínceps<br />
captaires, je en la riba<br />
feliç, pel vespre passo<br />
portant llum de paraules.<br />
<br />
He convertit vells somnis<br />
en la petita ofrena<br />
d'una veu. De l'angoixa<br />
del torrent m'allibero<br />
oblidant i perdent-me<br />
en lentes aigües clares.<br />
<br />
<i> Salvador Espriu (Mrs. Death)</i><br />
<br />
<br />Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-91011630425252011212012-01-28T23:13:00.000-08:002012-01-28T23:13:29.631-08:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6fNCwaiiOwdxsb85vLjPsJoupsFRa5B5C8yQEk5oO0w1NUUXjHAgUSkowyYE5Reht-w4YxO-u9mGrQdUgunVQWThKM2YD8FP7InhYHlV9PuJKeuedhO1pD3etXKtkwo17agVOeXIhvA/s1600/dormir-12933.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV6fNCwaiiOwdxsb85vLjPsJoupsFRa5B5C8yQEk5oO0w1NUUXjHAgUSkowyYE5Reht-w4YxO-u9mGrQdUgunVQWThKM2YD8FP7InhYHlV9PuJKeuedhO1pD3etXKtkwo17agVOeXIhvA/s400/dormir-12933.jpg" width="400" /></a></div><br />
<span class="text"><span style="font-size: x-large;"><b>És quan dormo que hi veig clar</b></span> <br />
<span style="font-size: large;"><br />
<i>A Joana Givanel </i><br />
<br />
És quan plou que ballo sol <br />
Vestit d'algues, or i escata, <br />
Hi ha un pany de mar al revolt <br />
I un tros de cel escarlata, <br />
Un ocell fa un giravolt <br />
I treu branques d'una mata, <br />
El casalot del pirata <br />
És un ampli gira-sol. <br />
És quan plou que ballo sol <br />
Vestit d'algues, or i escata. <br />
<br />
És quan ric que em veig gepic <br />
Al bassal de sota l'era, <br />
Em vesteixo d'home antic <br />
I empaito la masovera, <br />
I entre pineda i garric <br />
Planto la meva bandera; <br />
Amb una agulla saquera <br />
Mato el monstre que no dic. <br />
És quan ric que em veig gepic <br />
Al bassal de sota l'era. <br />
<br />
És quan dormo que hi veig clar <br />
Foll d'una dolça metzina, <br />
Amb perles a cada mà <br />
Visc al cor d'una petxina, <br />
Só la font del comellar <br />
I el jaç de la salvatgina <br />
—O la lluna que s'afina <br />
En morir carena enllà. <br />
És quan dormo que hi veig clar <br />
Foll d'una dolça metzina. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span class="text">J.V. Foix</span></b></span><br />
<span class="text" style="font-size: large;"> </span><br />
<span class="text"><span style="font-size: large;"> </span></span>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-17722113123569410012012-01-08T01:51:00.000-08:002012-01-08T01:57:47.772-08:00Marededéusenyor!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6rV_q9TntXR6J2a9htIPF8eSYB4B8_y13agIwAZXp65ctYCJx050c-isUiBvkwkougFAQhnoba6vZsOl2SikiMwXOXOeWSTFLC0YILUxSEMqD-cHxDEeiBIkaq-J4hJqH_w32yaugPtQ/s1600/sorpresa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6rV_q9TntXR6J2a9htIPF8eSYB4B8_y13agIwAZXp65ctYCJx050c-isUiBvkwkougFAQhnoba6vZsOl2SikiMwXOXOeWSTFLC0YILUxSEMqD-cHxDEeiBIkaq-J4hJqH_w32yaugPtQ/s1600/sorpresa.jpg" /></a></div><br />
<br />
Marededéusenyor! Entro al meu bloc (bé, un dels dos blocs que tinc adormits en algun lloc de la xarxa) i descobreixo que tinc set seguidors! Titània, posat les pil·les immediatament!Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-89557163626982742812011-08-03T05:07:00.000-07:002011-08-03T05:10:08.508-07:00Hostes vingueren, que de casa ens tragueren<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcpD6ndQE7r2YiS3eqi1yPcQJ4mg3BI8eFIuVrtSrxi2TyAZXRiIWdcqvn2SyH7MpLJX7N8XL-I4qfPS_fZO83fyAdEVrcDzdi2lKbjLuTJIr1IUb6aasxR-w1eYZqbFhHThqITGXWZdA/s1600/Sant+Mori+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="149" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcpD6ndQE7r2YiS3eqi1yPcQJ4mg3BI8eFIuVrtSrxi2TyAZXRiIWdcqvn2SyH7MpLJX7N8XL-I4qfPS_fZO83fyAdEVrcDzdi2lKbjLuTJIr1IUb6aasxR-w1eYZqbFhHThqITGXWZdA/s200/Sant+Mori+2.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Campanar i Castell de Sant Mori, al costat,<br />
ara allotjament rural</td></tr>
</tbody></table><br />
<span lang="CA"></span><span lang="CA"> Llegeixo a l’Avui, més amb emprenyament que amb sorpresa –perquè, de fet, ja fa temps que dura la broma–, que, en acompliment de la sentència inapel·lable dictada el 16 de juny passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, les campanes de l’església de Sant Mori (Alt Empordà) deixaran de tocar entre les 12 de la nit i les vuit del matí. Per què? Doncs perquè el TSJC ha donat la raó al propietari del Castell de Sant Mori, des de fa anys convertit en allotjament rural, i que l’any 2007 va presentar una demanda al·legant que el so de les campanes no deixava dormir els seus clients. </span><br />
<div class="MsoNormal"> <span lang="CA"> </span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHMroBEZC1933VfJ4auyeKIyfDo0TiiHekpWIT2NhsAhlA7CUoB5zGiXmRl8P9um7zlPgzqdx3hQL62Ho0TzbkC-fRGzHLM15zIw7OggMhRypluhX-OMvZeHBBIVdS4LVF5x_B2PJNSyc/s1600/Campanar+San+Mori+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHMroBEZC1933VfJ4auyeKIyfDo0TiiHekpWIT2NhsAhlA7CUoB5zGiXmRl8P9um7zlPgzqdx3hQL62Ho0TzbkC-fRGzHLM15zIw7OggMhRypluhX-OMvZeHBBIVdS4LVF5x_B2PJNSyc/s1600/Campanar+San+Mori+1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Castell de Sant Mori, des del campanar</td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquest és el final de la creuada “anti-campanades” iniciada l’any 2000 pel Sr. Mariano Sanz, propietari i gerent de l’allotjament rural en qüestió (i, ver per on, gendre dels marquesos de Sant Mori, que van ser els que van regalar les campanes de la “discòrdia”). Com que les seves queixes a l’Ajuntament no van donar el resultat que volia, l’any 2007 va presentar una demanda davant els jutjats de Girona, que no li van donar la raó. Ara, el TSJC ha fallat a favor seu en considerar que el repic de les campanes supera els decibels permesos, i també ha anul·lat l’ordenança municipal que volia protegir les campanes, al·legant que va ser aprovada després de la denúncia de l’empresari.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwsxToAdfOBQQAqzDaN52FDoMi0gSm1X_IfUMQmCqIbfK9JF0tFY3-VbsQfwlignB2jaEBv_FGZvE1aMr7mTlOIkLtyx4KMdvA34gt0qWoU0VqDHYWPLamTxv54MBImTQDgllbdgfBWK8/s1600/Vaques.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwsxToAdfOBQQAqzDaN52FDoMi0gSm1X_IfUMQmCqIbfK9JF0tFY3-VbsQfwlignB2jaEBv_FGZvE1aMr7mTlOIkLtyx4KMdvA34gt0qWoU0VqDHYWPLamTxv54MBImTQDgllbdgfBWK8/s1600/Vaques.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2u6sLB0hk5nn-F3baSQtw6xEv_Plpa1jO9Hsa-N3_0TGgvzl9dFPphwjm_3cas8walNw7k-rrbPfz8jmm3m4FQdH_8wfhQ7uC7YLMey_fM6B0Wu_MOiFByTtEFBPYX30nI-JlU6ObIMw/s1600/Sant+Mori+5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2u6sLB0hk5nn-F3baSQtw6xEv_Plpa1jO9Hsa-N3_0TGgvzl9dFPphwjm_3cas8walNw7k-rrbPfz8jmm3m4FQdH_8wfhQ7uC7YLMey_fM6B0Wu_MOiFByTtEFBPYX30nI-JlU6ObIMw/s1600/Sant+Mori+5.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwsxToAdfOBQQAqzDaN52FDoMi0gSm1X_IfUMQmCqIbfK9JF0tFY3-VbsQfwlignB2jaEBv_FGZvE1aMr7mTlOIkLtyx4KMdvA34gt0qWoU0VqDHYWPLamTxv54MBImTQDgllbdgfBWK8/s1600/Vaques.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA">L’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Mori està convençut de què, si és fes una consulta a la població, els santmorins i santmorines votarien a favor de mantenir sense restriccions nocturnes el repicar de campanes que els hi ha marcat les hores (totes) durant tants anys. El que queda ben clar és que, un cop més, l’interès privant s’ha endut, com aquell qui diu, el gat a l’aigua. De la mateixa manera que se l’han endut els que han aconseguit que, des de l’any 2009, un ramader de Llanars (Ripollès) hagi de precintar les esquelles de les seves eugues perquè a uns veïns de la finca “els hi molesta el soroll”, i que un ramader de Das (Cerdanya), es vegi obligat a allunyar el femer de la seva explotació de vacum perquè els veïns diuen que “fa pudor” (i doncs, què es pensaven, quan es van fer la caseta i l’hortet al costat d’una granja de vaques).</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3rSPlbKQ3DPwdlSmJHtQP4OBorp8k0o8wbEGBina1HyaY3Ged3pXtbl5CMH4e4f4bMgQlHUNdLFUbXbT8ppqrOMiUhtpLOwm88CXDjqfbibLj_QMdf1stu3zcctsJR-HQNDwmPUCTV80/s1600/Sant+Mori+6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="108" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3rSPlbKQ3DPwdlSmJHtQP4OBorp8k0o8wbEGBina1HyaY3Ged3pXtbl5CMH4e4f4bMgQlHUNdLFUbXbT8ppqrOMiUhtpLOwm88CXDjqfbibLj_QMdf1stu3zcctsJR-HQNDwmPUCTV80/s320/Sant+Mori+6.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqfeVj9GoqKUz56TNtZ5LrfwFCSqXWq01u7eZWqi368-gg6LxHu1-Q8mgAD-EG47eiWLkHGMU4adGy4-dbJXgFcdeBW2R3ixPeg3T8LIrs8cD4ADjk6lQSMZ8X06kN9JKnbBOoYhChsIs/s1600/Sant+Mori+7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqfeVj9GoqKUz56TNtZ5LrfwFCSqXWq01u7eZWqi368-gg6LxHu1-Q8mgAD-EG47eiWLkHGMU4adGy4-dbJXgFcdeBW2R3ixPeg3T8LIrs8cD4ADjk6lQSMZ8X06kN9JKnbBOoYhChsIs/s1600/Sant+Mori+7.jpg" /></a><span lang="CA"> La “ruralofobia” ha arribat a extrems tan surrealistes com la queixa presentada davant el Síndic de Greuges pel propietari d’una segona residència de Vilademuls (Pla de l’Estany). La causa? L’enutja, i de quina manera, l’irritant costum dels pollastres de posar-se puntualment a cantar a la que clareja, i a vegades fins i tot en altres moments del dia. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Si no ens espavilem, hostes vindran, i de “casa” ens trauran, és a dir, del nostre paisatge, dels nostres costums, del nostre espai agrari, de tot allò que des de sempre ha format part de la nostra vida quotidiana, que ens agrada tal com és i que, per tant, no volem canviar. A qui no li agradin les campanades que ens marquen les hores, o els pollastres que ens fan de despertador, doncs que es construeixi la segona residència a Marina d’Or, per exemple. I no estaria malament començar-nos a plantejar les consultes com una eina eficaç per parar els peus a tots aquells que es pensen (i que, per desgràcia, de moment se’n van sortint) que el país ha de ser com a “ells” els hi convé quan van “al camp” a relaxar-se de l’atrafegada i estressant vida a ciutat.</span></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-1181524693924498312011-07-19T08:42:00.000-07:002011-07-19T08:49:21.653-07:00Plats d’estiu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheymwnF-O0Qh-0f0F2J_raRzqavnK5Ys9pugSTNYfZByTavNcKgbGKWGt6kEeNvYRjwO5W7jp-6K378_5c7f2-mtJlTvxAZJlRNp3WjG7rD0gzRgtdsIphB7PSoz27EcB4JprsuO6M0Q/s1600/100_0387.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Quan arriba l’estiu, el que ve més de gust són plats lleugers, sense complicacions, mengívols. És el temps de les amanides, de les mongetes i els cigrons bullits freds barrejats amb ceba i tomàquet trinxats ben petits amanits amb oli i vinagre, i de la fruita, que en aquest temps és la reina de la taula.Us proposo tres receptes fàcils de preparar, molt saboroses i, sobre tot, lleugeres. Un primer, un segon i un plat únic. Per a quatre persones.</span></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA"> </span></b></div><span style="font-size: large;"> </span><br />
<div class="MsoNormal"><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA">Braç de gitano d’estiu</span></b></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheymwnF-O0Qh-0f0F2J_raRzqavnK5Ys9pugSTNYfZByTavNcKgbGKWGt6kEeNvYRjwO5W7jp-6K378_5c7f2-mtJlTvxAZJlRNp3WjG7rD0gzRgtdsIphB7PSoz27EcB4JprsuO6M0Q/s1600/100_0387.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheymwnF-O0Qh-0f0F2J_raRzqavnK5Ys9pugSTNYfZByTavNcKgbGKWGt6kEeNvYRjwO5W7jp-6K378_5c7f2-mtJlTvxAZJlRNp3WjG7rD0gzRgtdsIphB7PSoz27EcB4JprsuO6M0Q/s320/100_0387.JPG" width="320" /></a><span lang="CA">Es bull 1 kg ½ de patates a trossos. Un cop cuites i fredes, es xafen amb el passapurés i s’hi afegeixen un parell o tres de cullerades del suc de cocció i una mica de mantega perquè el puré sigui més amorós (sobre tot ha de quedar molt espès). Es mulla i s’escorre bé un drap de cotó. A sobre s’estén el puré de patata de manera que quedi quadrat i amb un dit de gruix. Com si fos un canaló. En un extrem (per on començarem a cargolar) es posa una farsa feta amb un parell de llaunes de tonyina ben escorregut de l’oli i picat fi, dos ous durs picats ben menuts, una llauneta d’olives farcides picades ben menudes i tres o quatre pebrots vermells en conserva fets a tires primes. Es lliga amb salsa maonesa. Un cop posada la farsa, amb l’ajut del drap es va donant la volta com si fos un canaló i es posa en una plata que sigui plana. Es guarneix amb abundant maonesa, olives i tiretes de pebrot vermell en conserva. </span></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA"> </span></b></div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA">Llaminera rostida freda</span></b></span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB74u0E_zy_DiDqNAtUWd_-_F3AWGKE2KdXQRInmqn9cOLuS2msx2mKVHf5NodTKGSSFDUhv3DSpSrxUgCkNBmzzspUVv7-VDUY-oojim61EyHh1I_e_dSy4U6LtkHBiLPshoE8ApcZpw/s1600/fab669b60700fb73b09b09a483c68e37df4befb4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB74u0E_zy_DiDqNAtUWd_-_F3AWGKE2KdXQRInmqn9cOLuS2msx2mKVHf5NodTKGSSFDUhv3DSpSrxUgCkNBmzzspUVv7-VDUY-oojim61EyHh1I_e_dSy4U6LtkHBiLPshoE8ApcZpw/s320/fab669b60700fb73b09b09a483c68e37df4befb4.JPG" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Es rosteix la llaminera (és el filet del porc) salpebrada en una cassola amb un bon oli d’oliva verge. Primer a foc fort, perquè s’enrosseixi per tots els costats i quedi torrada per fora i amb el suc de la carn a dins. Un cop enrossida, unes quantes voltes més a foc suau i llestos. Ha de quedar rosadeta per dins. Millor tallar-ho més aviat prim.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Es serveix amb patates noves bullides amb pell i una mica de sal. Un cop fredes, es pelen, es tallen a rodelles d’un dit de gruix i s’amaneixen amb sal i pebre i un rajolinet d’oli (es pot fer servir l’oli del rostit)</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">A part de l’oli del rostit, és molt adient servir una vinagreta feta amb un polsim de sal, una bona culleradeta de mostassa a l’antiga i una proporció de tres cullerades d’un bon oli d’oliva verge per una de vinagre (o menys, depèn de si us agrada molt o poc el vinagre). Ho aneu tastant. Es bat amb una forquilla i abans de servir es refreda al frigorífic. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span><span style="font-size: large;"><b><span lang="CA">Tonyina fresca amb escalivada</span></b></span><br />
</div><div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOCzjVmXjKyNW4mq_rpEujLAP7TnlUrh0nYESWaAUX4woCjbABPIQ8eyKtgHy_0lPDfjVGoguKS4NHDc2sQZQ8PGJfbnt3ljGdL6ABS6HpQV9El2dw7NHOWrH_3zSya3cBk1kbbXwmj3I/s1600/Tonyina+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOCzjVmXjKyNW4mq_rpEujLAP7TnlUrh0nYESWaAUX4woCjbABPIQ8eyKtgHy_0lPDfjVGoguKS4NHDc2sQZQ8PGJfbnt3ljGdL6ABS6HpQV9El2dw7NHOWrH_3zSya3cBk1kbbXwmj3I/s1600/Tonyina+1.jpg" /></a><span lang="CA">Feu una bona escalivada amb un parell o tres pebrots vermells i un parell o tres albergínies (si en trobeu, de les llargues i primes, no de les gruixudes). S’amaneix amb oli i sal i es reserva. El darrer que s’ha de fer és coure la tonyina. Que la peixatera us en talli dos trossos molsuts, d’uns tres dits de gruix. Que sigui ben vermella. Feu dos trossos de cada tall, ho saleu i ho coeu a la brasa. Poquet, que si no la tonyina queda eixuta. Més val que sigui una mica cruenca per dins. Ho serviu amb l’escalivada. És tan bo fred com calent.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Bon profit!</span></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-19508185413738429812011-06-21T14:35:00.000-07:002011-06-21T14:36:08.410-07:00A l’estiu, coses fresquetes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2S34W6uSdVJLv9LoG3klzhMJHjrmL5iTwg22wE7py7u6JIb_MhiYED4lr4u9pORjysyou6kg2FV4fmbmkRECJQoEhAjeHw5upXga6gUSUWidap5H3iyLy15Jo4qlgVD90Vtjt4eW8APE/s1600/Cuenco_receta_de_gazpacho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2S34W6uSdVJLv9LoG3klzhMJHjrmL5iTwg22wE7py7u6JIb_MhiYED4lr4u9pORjysyou6kg2FV4fmbmkRECJQoEhAjeHw5upXga6gUSUWidap5H3iyLy15Jo4qlgVD90Vtjt4eW8APE/s320/Cuenco_receta_de_gazpacho.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja tenim aquí l'estiu! i el que ve de gust és menjar coses fresques i lleugeres. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Les patates noves, bullides amb pell, un cop fredes i pelades són un gran recurs. Un cop cuites (podeu afegir una mica de sal a l’aigua i sabreu que estan al punt quan claveu un escuradents a la part més gruixuda i entri fàcilment) es poden preparar de moltes maneres. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Tallades a rodanxes d’un dit amb una mica de sal, pebre i un bon oli d’oliva extra verge, o amb una bona maonesa amb all (feu-la amb el morter i fareu molt feliços als comensals); també tallades a rodanxes, se’n posen unes quantes a cada plat (en funció de la gana) i a sobre pebrot i ceba escalivats i unes quantes olives negres, tot plegat amanit com en el cas anterior: sal, pebre i un bon oli d'oliva. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Tallades a daus mitjanets, podeu fer una amanida amb els daus de patates, tonyina esmicolada, olives farcides tallades a rodanxetes, ou dur tallat a trossos i unes quantes anxoves, també tallades a trossets. A l’hora d’amanir-ho amb sal i oli, val la pena afegir-hi una micona d’oli de la tonyina, que hi donarà un gran sabor. Cal remenar-ho amb compte perquè les patates no es desfacin. Una estona al frigorífic abans de servir-la hi anirà molt bé.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altra possibilitat fàcil i boníssima: rodanxes de patata bullida i a sobre rodanxes finetes de tomàquet pelat ben madur i sense llavors (el tomàquet pera és molt gustós). Hi podeu afegir unes quantes olives negres, trossets d’anxova, o totes dues coses. Si solament hi poseu tomàquet, un cop amanit amb sal i oli hi podeu afegir bocinets de fulles d’alfàbrega fresca. En aquest cas hi combina molt bé un punt de vinagre de mòdena. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">El gaspatxo, el rei de l’estiu</span></b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Jo el preparo així. Per a 1l i ¼ aproximadament: 400 gr. de tomàquets pera pelats i sense llavors tallats a trossos, 150 gr. de cebes tendres a trossos, 1 pebrot vermell petit a trossos, 1 cogombre petit pelat i a trossos, ½ l de Vichy Català, tres cullerades de pa ratllat, sal, oli d’oliva extra verge i vinagre de xerès de qualitat. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Es posen en un estri de cuina fondo els tomàquets, les cebes tendres, el pebrot, el cogombre i el Vichy, i es passa per la batedora fins que quedi ben fi. S’hi afegeix el pa ratllat i es remena amb una cullera. S’amaneix amb sal, un bon raig d‘oli i una mica de vinagre. Anem remenant amb una cullera, tastant i afegint ingredients d’amanir fins que el gaspatxo estigui al nostre gust. Es pot servir així o bé colat amb un colador ben fi. En el primer cas, és un plat de cullera, en el segon, colat, és ideal per servir-lo en un vas. Si el coleu (vol una mica de paciència), ho heu d’esprémer bé amb una mà de morter i recollir i incorporar al gaspatxo la polpa més fina que s’anirà acumulant a sota del colador. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Per acabar, una delicadesa: figues amb pernil. Deliciós. I recordeu que estem en el temps de les amanides (la imaginació al poder: quantes més coses hi poseu més bones seran), les escalivades i la fruita. Mmmmmm, que boooooooo... </span></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-3283642036237919842010-12-15T01:20:00.000-08:002010-12-15T01:20:58.393-08:00Els fantàstics esponsors del BarçaInforme 2009 d'Amnistia Internacional, on s'explica com van les coses per Qatar.<br />
<br />
<a href="http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2009">http://www.amnesty.org/es/region/qatar/report-2009</a>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-41366865204078123702010-10-11T03:47:00.000-07:002010-10-13T09:02:42.823-07:00La ciutat del perdó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw0zKvpEASWu9CTzPqTZm1pq9vqOe26F8qp6xpmxDT-VJq8JLzVlyAs8m26PWWwlxmrJjnVxrJpZdUmoq4aQcfyoCSkLKsOQErdtCtGggS9FfVut04pahDoc53r2Q3o_omqqM5jtLmFSU/s1600/Joan+Maragall+1903.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw0zKvpEASWu9CTzPqTZm1pq9vqOe26F8qp6xpmxDT-VJq8JLzVlyAs8m26PWWwlxmrJjnVxrJpZdUmoq4aQcfyoCSkLKsOQErdtCtGggS9FfVut04pahDoc53r2Q3o_omqqM5jtLmFSU/s400/Joan+Maragall+1903.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="280" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joan Maragall</td></tr>
</tbody></table><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: large;">Ahir va fer 150 anys que va nèixer Joan Maragall. Més enllà dels seus poemes, des que vaig llegir un assaig sobre la Setmana Tràgica -amb un annex on es reproduien els tres articles que Maragall va escriure sobre aquests fets per a La Veu de Catalunya i dels quals solament en van publicar dos- quan penso en el gran poeta penso, sobre tot, en l'article que va escriure contra la pena de mort. Aquest, anomenat </span><span style="font-size: large;"><i style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La ciutat del perdó</i></span><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: large;"> és l'article que no es va publicar. </span><b><span style="color: blue; font-size: small;"><span style="color: #741b47;"> </span></span></b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: large;"><span style="color: black;">Aquest article intimista de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) que estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Al mateix temps denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-1909). Enric Prat de la Riba (1870-1917) no va deixar publicar aquest article.</span></span><br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></div><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHv4MEapCN_pOzYE-lD3p4qB3TfqsDUgroWz7qMyThrc30bM6f_picMQM3ijBF4uLn9xYjQSSuPHPEnjcGjxiSYxYySV30oQJkbZCmcLylo0B0Bi30jWNtkmBPW-ylAsIIPbDFmWnBtkc/s1600/setmana-tragica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHv4MEapCN_pOzYE-lD3p4qB3TfqsDUgroWz7qMyThrc30bM6f_picMQM3ijBF4uLn9xYjQSSuPHPEnjcGjxiSYxYySV30oQJkbZCmcLylo0B0Bi30jWNtkmBPW-ylAsIIPbDFmWnBtkc/s400/setmana-tragica.jpg" width="400" /></a></div><br />
<br />
<span style="color: black; font-size: small;">Algunes nobles veus que aquí mateix s´han alçat i altres que n´he sentit per altra banda m´han demostrat que a Barcelona hi ha voluntat d'amor. Mes en totes aquestes veus, aixís com en algunes menys amoroses, un xic iròniques, que també he sentit, hi batega o apareix clarament en un to o altre aquesta pregunta: -¿I quin ha d'ésser l´objecte de1 nostre amor, redemptor de la ciutat?- Jo diria: -El que el cor vos diga en cada moment -.I quan tristament pressento que més d'un hauria de respondre'm: -És que en aquest moment el cor no, em diu res!.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"><br />
</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3GAM7RfyjNnBLxC5Fnk-p3lh-0c7xs2IkjQ2bO1-vX2ElGmrVo-jRayvq0K4LCR39kmoaWT20RV7ui1JwBDiOL4lw0310HR5jbIZ3ogjiDyNwNWOUCEK7buD2Xnt7MjWw0EbBnYrr_A/s320/375px-Fransisco_Ferrer_Guardia.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="200" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Frances Ferrer i Guàrdia</b></td></tr>
</tbody></table><span style="color: black; font-size: small;"> ¿El cor no vos diu res, ara, mentres estan afusellant gent a Montjuïc solament perquè en ella es manifestà amb més claredat aquest mal que és el de tots nosaltres? ¿El cor no vos diu anar a demana perdó, a genollons si convé, i els més ofesos els primers, per aquests germans nostres en desamor que volien aterrar per odi aquesta mateixa ciutat que nosaltres els deixàrem abandonda per egoisme? Estem en paus, doncs. ¿I ells han de pagar la pena només perquè la seva acció cau dintre un còdic, mentres la nostra inacció és tan baixa que ja no pot caure enlloc? Aneu a demanar perdó per ells a la justícia humana, que serà demanar-ne per vosaltres mateixos a la divina, davant de la qual sou potser més culpables que ells.Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que un dia al bon solet del demati, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i del món i del mar,i del port que trafiqueja i de la ciutat que s´aixeca indiferenta i poc a poc, ben poc a poc, perquè no s´hagi d´esperar, el portaran a un racó de fosso, i allí quan toqui l´hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima, viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de vida que teniu vosaltres, s´agenollarà de cara a un mur, i li ficaran quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG3GAM7RfyjNnBLxC5Fnk-p3lh-0c7xs2IkjQ2bO1-vX2ElGmrVo-jRayvq0K4LCR39kmoaWT20RV7ui1JwBDiOL4lw0310HR5jbIZ3ogjiDyNwNWOUCEK7buD2Xnt7MjWw0EbBnYrr_A/s1600/375px-Fransisco_Ferrer_Guardia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><span style="color: black; font-size: small;"> </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPdo0alePr4XwqCCAYp-b86WAQYLq0s7G5fe6BJGReRsLnL5DNKQlgwU7rMYND1tLdz-svN-UWchG7ibjycEdgrLG86eLqk-mTorLLWFkbg99fTxy2JDkKDAQaL2-KmhjBwp_jjpD2pyA/s1600/tragica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPdo0alePr4XwqCCAYp-b86WAQYLq0s7G5fe6BJGReRsLnL5DNKQlgwU7rMYND1tLdz-svN-UWchG7ibjycEdgrLG86eLqk-mTorLLWFkbg99fTxy2JDkKDAQaL2-KmhjBwp_jjpD2pyA/s200/tragica.jpg" width="171" /></a></div><span style="color: black; font-size: small;"> ¿ Com vos podeu estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visió no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola, i no us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra cosa que no sia ella?.<br />
I això no us despertarà l'amor? ¿Encara preguntareu quin puga ésser son objecte, ara, de seguida? ¿Doncs quin altre que aquest? ¿Com podeu pensar en res més del món ara com ara? ¿Ni com heu pogut deixar passar tant temps? I mentrestat ja han mort aixís tres homes,i els que s'esperen...!.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"><br />
No la sentiu la germanor amb aquests infeliços? No ho vulgueu saber lo que han fet: mireu-los només a dintre els ulls: vegeu! sou vosaltres mateixos: un home com vosaltres; amb això n`hi ha prou: capaç de tot el vostre bé i de tot el vostre mal: com vosaltres del seu. An aquest home, jo no dic que se'l deixi anar i se l´abandoni i se´l torni lliure al seu odi i a les seves malifetes: no, an ell com a nosaltres, ens convé ésser presos d'una manera o altra i redreçats baldament sia a cops de mall, i pastats tots plegats de cap i de nou en l'amor de la ciutat nova encara que sia amb gran sofriment d´ell i nostre, mentres el sofrim junts; però, en compte d'això, ¿matar-lo, matar-lo fredament per un tràmit senyalat i a una hora fixa, com si la justicia humana fos quelcom segur, infal.lible definitiu com la mort que dóna? què us en sembla?.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"><br />
Si an aquest home l´haguéssiu mort batent-vos com a lleons amb ell al peu d'una barricada o a la porta d'una iglésia, jo no us en podria fer cap càrrec, perquè en tal combat hauríeu demostrat el vostre amor a alguna cosa exposant la vostra vida pel vostre ideal; i per l´amor d´un ideal ;i sa valentia podem ésser absolts de moltes coses. Més ara, qui us absol? ¿On és el vostre ideal, el vostre amor i el vostre sacrifici? ¿on l´heu demostrat el vostre valor? Doncs no vulgueu ésser covards dues vegades. Si llavores el vostre valor havia d'estar en les armes i no el tinguéreu, tingueu-lo almenys ara en el perdó, que és ben bé l´hora.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"><br />
I ja ho veureu: les vides que haureu salvat us semblaran obra vostra; i an aquests homes que haureu arrencat de les portes de la mort, vos els estimareu com a fills; i ja no els perdreu mai més de vista; i allà on siau us cuidareu d'ells i dels seus semblants, i vostre amor els forçarà a l'amor; i so1s per aquesta obra de perdó amb què començareu, Barcelona ja començarà a ésser una ciutat. Perquè els de fora que ho sàpiguen no diran pas -que no ho puguen dir!-;- An aquest i an aquell els salvaren i redimiren aquests o aquells, els blancs, els negres o els rojos.-; sinó que hauran de dir: - Barcelona ha demanat i obtingut el perdó dels seus condemnats a mort.I per bombes que després hi hagi, Barcelona ja no podrà ésser dita la ''ciutat de les bombes"; sinó que l'anomenada us vindrà d'una altra cosa que és més forta que totes les bombes plegades i que tots els odis i que tota la malícia humana: l'anomenada us vindrà de l'amor, i Barcelona serà dita: "la ciutat del perdó", i des d'aquell punt i hora començarà a ésser una ciutat.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"><br />
Doncs comencem-la: Al Rei que pot perdonar, als seus Ministres que poden aconsellar-li el perdó, als jutges que poden temperar la justícia amb la pietat: Perdó pels condemnats a mort de Barcelona! Caritat per tots!.<br />
I bella cosa fora que comencessin els més ofesos.</span><br />
<span style="color: black; font-size: small;"> </span><br />
<div style="text-align: left;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNdVnBukpplZ-S8gLHR7KoQpa3WVJAE3NhVvLNGnDyFUzMXcziBUky5aqX0f-M51w4ag_ZBBDv9Q6KxJjpxLArt3dIH93i8NyHDWsL9A2RTg7zPoSqb-G48N5mdyU82FuypAzW0xlvr1Q/s1600/375px-Fransisco_Ferrer_Guardia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="473" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBGlqNb_SlesLoKoJc71V0QMirCbEKeHj3aaHOGkR2CIgDANDBdcIOsxOlGOWp-SVd0SXltFmZLw-2RzL7STLRScR6KfXF2bRKbn3xivATKoGl45w2Cm8rWTmBStJSxRI2cuzoIgj5E0/s640/setmanatragica01.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barricades durant la Setmana Tràgica</td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfBGlqNb_SlesLoKoJc71V0QMirCbEKeHj3aaHOGkR2CIgDANDBdcIOsxOlGOWp-SVd0SXltFmZLw-2RzL7STLRScR6KfXF2bRKbn3xivATKoGl45w2Cm8rWTmBStJSxRI2cuzoIgj5E0/s1600/setmanatragica01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br />
<br />
<br />
<span style="color: blue; font-size: x-small;"><b><br />
</b></span><br />
<span style="color: blue; font-size: x-small;"><b><br />
</b></span>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-1574610418386898172010-10-02T08:14:00.000-07:002010-10-02T08:16:55.210-07:00Discutir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO1n3L-19IwJKtPu5b1CDrSPOU_0PB95hkjWtFBvrBa5WQOijS_omWHqTp7CKHmmXhQG7E0-yJWN80LnYcpZxIPbAbimJgh5XYm-bGwdTAYermihxcCFN07M65Wyz_q8avzQfKyXvwS38/s1600/Palestina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO1n3L-19IwJKtPu5b1CDrSPOU_0PB95hkjWtFBvrBa5WQOijS_omWHqTp7CKHmmXhQG7E0-yJWN80LnYcpZxIPbAbimJgh5XYm-bGwdTAYermihxcCFN07M65Wyz_q8avzQfKyXvwS38/s400/Palestina.jpg" width="400" /></a></div>Fa molts anys que es va publicar a la premsa aquesta fotografia d'un soldat israelià discutint amb un palestí. Em va impactar vivament, fins el punt que la tinc guardada en la meva agenda d'aquell any (no recordo quin, ja en fa uns quants). La vaig retallar de La Vanguardia. És la viva imatge del desencontre. La rancunia i l'odi acumulats son tan grans, que no hi ha cap possibilitat de diàleg. El greuge fet violència en un instant determinat i que, ben mirat, és força similar arreu. Perquè, nosaltres, som gaire diferents quans ens discutim amb algun veí ?Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-51592682716350523822010-09-29T09:06:00.000-07:002010-09-29T09:06:08.758-07:00Braç de gitano de patates i bolets<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyoXUtl0Du49WR_kS8ccGJpx8h4KDclzw3rUDhFQkZCheu9Bem_w3ARWVL4waNI72SNdChyphenhyphenkG3mBPKjRfTiZU3UO0RzMc-ibsiG3VGzD-apdZI3bNRnmKYv-Pa4BPYFkHWzN5hsFact0/s1600/bolets.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqyoXUtl0Du49WR_kS8ccGJpx8h4KDclzw3rUDhFQkZCheu9Bem_w3ARWVL4waNI72SNdChyphenhyphenkG3mBPKjRfTiZU3UO0RzMc-ibsiG3VGzD-apdZI3bNRnmKYv-Pa4BPYFkHWzN5hsFact0/s320/bolets.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb la fresqueta vivificant de la tardor arriba una de les delícies gastronòmiques del nostre país: els bolets. La meva proposta és un braç de gitano que té com a base una recepta de patates amb bolets que trobareu al web Gastroteca, dedicat a la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme gastronòmic (<a href="http://www.gastroteca.cat/">www.gastroteca.cat</a>). La gràcia del plat està en la varietat de bolets. Jo solament en deixaria al marge els rovellons. Millor a la brasa amb all i julivert.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Ingredients:</span></b><span lang="CA"> 1 kg i mig de patates “Mona Lisa”, 600 gr. de bolets variats frescos (fredolics, rossinyols, trompetes de la mort, rossinyolics,...tot el que trobeu al mercat, tallat a trossos no gaire grossos), 250 gr. de carn de botifarra (la traieu el budell), 2 gemmes d’ou, quatre cullerades de maionesa amb all més aviat clareta, 3 grans d’all, oli d’oliva extra verge, sal, aigua mineral.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Preparació:</span></b><span lang="CA"> esqueixeu les patates a trossos mitjans i les poseu a bullir a foc mitjà amb aigua mineral i sal (l’aigua ha de cobrir les patates un parell o tres de dits). La varietat Mona Lisa es cou de pressa, per tant heu de vigilar que no es desfacin. Un cop cuites, s’escorren i s’aixafen per fer-ne un puré espès. Hi afegiu una mica de l’aigua de cocció perquè quedi més uniforme i les dues gemmes d’ou, que faran el puré més amorós.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">En una paella s’hi posa oli (no gaire perquè la carn de botifarra desprendrà greix) i els grans d’all picats. Un parell de voltes ràpides perquè l’all no es cremi i afegeix la carn de botifarra ben desfeta. Es va remenant a foc mitjà. Quan la carn estigui cuita (cal vigilar que no es torri massa) s’hi afegeixen els bolets i es continua la cocció a foc viu remenant tota l’estona fins que l’aigua que deixen anar els bolets s’hagi evaporat i tornem a sentir el sorollet de “fregir”.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">El braç de gitano:</span></b><span lang="CA"> estireu damunt del marbre de la cuina un drap de cotó moll i ben escorregut. A sobre hi esteneu el puré de patata donant-li la forma d’un rectangle més llarg que ample, i al damunt hi poseu la farsa de carn amb bolets. Amb l’ajut del drap aneu cargolant el braç de gitano. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Un cop cargolat, amb l’ajut del drap el poseu damunt d’una safata per anar al forn. Cobriu el braç de gitano amb la maionesa amb all i gratineu fins que la superfície quedi una mica torradeta. Servir ben calent. Podeu guarnir el braç de gitano posant al voltant i a sobre uns quants bolets saltats amb una mica d’all i julivert.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Bon profit!</span></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-38161510069301942062010-09-15T02:11:00.000-07:002010-09-15T04:24:27.030-07:00Seitan amb albergínies i carbassons<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpdXUHeeeJVfgBgq3MRf5P08MNr-Y8Rgp7tqVTh_QSpT5PYI2IlfBzF7ON_iOyLcF8BYT00whf2oMFgE7bf8AJH3ZsfHkgtUAgNo94d4NvNWU67pVf9v-PtsaDdNByWfHCF0dVF6Zb5M0/s320/DSCN2558.JPG" /></div><br />
<br />
Plat boníssim que ha modificat en termes absoluts la meva negativa sistemètica a cuinar (i menjar) proteïnes vegetals (seitans, tofus i coses semblants). He de dir, però, que seguiré fidel al xai a la brasa (de criança biològica, és clar!). I ara, anem a explicar la meva conversió al seitan.<br />
<br />
<div>Ingredients: 300 gr. de seitan, 2 tomàquets ben grossos i molt madurs d'una varietat no híbrida (els híbrids no valen res), 2 cebes ben grosses, dos carbassos mitjanets, una albergínia llarga, una fulla de llorer grossa, una bocinet d'alga kombu (per mineralitzar el guisat i, per tant, mineralitzar-nos a nosaltres), oli d'oliva extra verge, aigua mineral, sal marina.</div><div></div><div>En una cassola d'acer inoxidable o de fang s'hi posa oli (generoset) i es sofregeix una micona el seitan a daus (remenar perquè no s'aferri). Tot seguit s'hi afegeix el tomàquet pelat i tallat a bocins, la ceba a mitges llunes més aviat gruixudes i la fulla de llorer. Es sala (amb compte) i que vaig fent el xup xup amb el foc al mínim una mitja hora. De tant en tant, es remena i, si es redueix excessivament l'aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets, s'hi tira, quan calgui, un gotet d'aigua mineral ben calenta (per no aturar la cocció). Mentre s'estofa el seitan, es tallen a daus els carbassons i les albergínies pelats. Els daus d'albergínies es salen una mica i es posen en un colador perquè "suin". D'aquesta manera s'elimina l'excessiva picantor. </div><div></div><div>Quan faci una mitja hora llarga que s'està estofant el seitant, s'hi afegeixen els daus de carbassó, d'albergínia, l'alga Kombu i un parell de gotets d'aigua mineral ben calenta. Més xux xup, remenant i afegint, si cal, miquetes d'aigua mineral calenta. Quan la verdura que s'ha afegit ja està ben toveta, es rectifica de sal, cinc minutets més de xup xup, es retira la fulla de llorer i els bocins d'alga kombu i...a taula!</div><div></div><div>Bon profit! </div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-32269894834350972052010-09-11T02:28:00.000-07:002010-09-11T02:28:24.751-07:00Feliç diada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV1_4Wo_CwQXHFrVlEZM_jrkNBk2E3TrGgNbN-4CGaq6zD-cWsEpsZSIiRNhE6_yxgbp_p5YGRq7VQ3tg0cjmUkBL4tyrOSCfvv-TMaSXluN9G9RatMaYiaQ2WEn4zidH_bNESkO8XEng/s1600/DSCN0739.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV1_4Wo_CwQXHFrVlEZM_jrkNBk2E3TrGgNbN-4CGaq6zD-cWsEpsZSIiRNhE6_yxgbp_p5YGRq7VQ3tg0cjmUkBL4tyrOSCfvv-TMaSXluN9G9RatMaYiaQ2WEn4zidH_bNESkO8XEng/s320/DSCN0739.JPG" /></a></div><br />
<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 26pt;">Les tombes flamejants</span></b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Fou una pàtria. Va morir tan bella<br />
que mai ningú no la gosà enterrar;<br />
damunt de cada tomba un raig d’estrelles,<br />
sota de cada estrella, un català.<br />
Tan a la vora de la mar dormia<br />
aquella son tan dolça de la mort,<br />
que les sirenes dia i nit oïa<br />
com li anaven desvetllant el cor.<br />
Un dia es féu una claror d’albada<br />
i del fons de la tomba més glaçada<br />
fremí una veu novella, el cant dels cants:<br />
–Foc nou baixa del cel i torna a prendre.<br />
Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,<br />
o Pàtria de les tombes flamejants!</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 18pt;">Ventura Gassol</span></b></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-12447891693551071432010-09-09T08:09:00.000-07:002010-09-09T08:12:03.314-07:00Fantàstics espinacs<div class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZUPCm84qu2ELMNr93JBAaWvv2beihdJ9jPbm-a6QVF0UVnPDVhUn6YzvfSa0nJ5pP9H1nz_3K0Erktsbv30Jl4iKwqTLSrbHdwMcMgD_b9M90f7nrU-zqqzfpRIaCSs9qwKYyf7y0B54/s1600/espinacs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZUPCm84qu2ELMNr93JBAaWvv2beihdJ9jPbm-a6QVF0UVnPDVhUn6YzvfSa0nJ5pP9H1nz_3K0Erktsbv30Jl4iKwqTLSrbHdwMcMgD_b9M90f7nrU-zqqzfpRIaCSs9qwKYyf7y0B54/s320/espinacs.jpg" /></a></div><br />
<br />
<span lang="CA">Quan parlem d'espinacs, segurament ens vindrà a la ment la imatge d'un mariner: en Popeye, amb uns braços excepcionalment musculats “devorant” els continguts de llaunes d'aquest vegetal, que durant molts anys s'ha vinculat a l'aportació de ferro a l'organisme. I, de ferro, res de res. El que són els espinacs és una font excel·lent d' àcid fòlic i de fibra, Molt adients per a persones obeses pel seu alt contingut en aigua i gran digestivitat, i també destaquen -i molt- pel seu contingut en betacarotens, precursors de la vitamina A. Si a totes aquestes virtuts hi afegim que són boníssim i molt fàcils de cuinar, ja tenim tema gastronòmic per a aquest mes de setembre. Som-hi doncs. </span><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Uns quants consells previs</span></b></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> Per a preparar la majoria de plats que us suggeriré, per a quatre persones caldran tres o quatre manats d'espinacs. Com ja he dit, són mol rics en aigua, i un cop bullits quedaran reduïts gairebé a la meitat. No cal posar-hi massa aigua, perquè en deixen anar molta, ni coure'ls excessivament. Millor al “dente”. I sal, la justa. Si fem tres manats i en sobren, es poden guardar al frigorífic ben escorreguts i fer una truiteta. Es conserven bé un parell de dies. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Una altra qüestió a tenir en compte és que, si no es volen menjar senzillament bullits i amanits amb un bon raig d'oli -que és una bona opció, perquè són molt gustosos- un cop bullits s'han d'escorre molt bé, apretant perquè deixin anar l'aigua. I ara, uns quants suggeriments de plats amb espinacs ja bullit.</span><br />
<br />
<span lang="CA"> </span></div><div class="MsoNormal"><b><span lang="CA">Plats senzills i saborosos</span></b></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">És inevitable començar per un dels plats més tradicionals de la nostra cuina: els espinacs a la Catalana. Els espinacs es sofregeixen amb oli d'oliva extra verge i de sabor suau, un bon grapat de panses, unes quantes voltes, i un grapat de pinyons afegit cap a final de la cocció (els pinyons es cremen fàcilment). A mi m'agraden així, perquè domina el sabor de la verdura. De fet, però, la recepta tradicional acostuma a incloure pernil salat o cansalada fumada tallat petit i finet. Perquè no es torri massa, quan l'oli estigui tebi hi tireu el pernil o la cansalada, dues voltes ràpides, i de seguit hi tireu els espinacs (la resta d'aigua que segur que conservaran dels espinacs deturarà el fregit ràpid), i desprès les panses i els pinyons.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">També són molt bons a la crema. La meva versió, lleugera però i molt saborosa, consisteix en fer una beixamel amb una base de ceba ratllada fregida amb oli d'oliva extra verge(que no es torri, juts estovada). S'hi afegeixen dues o tres cullerades de farina i la llet semidesnatada que calgui perquè quedi una salsa espesseta. Un cop feta, es barreja amb els espinacs, es posen un una safata per anar al forn, o millor en safates individuals, s'hi afegeix formatge ratllat i un rajolí d'oli al damunt, i es gratina.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb pasta també són exquisits. Podem farcir canelons o lasanya, ja sigui amb espinacs prèviament preparats a la Catalana o a la crema i amb el mateix gratinat: formatge ratllat i una mica d'oli d'oliva. També són molt bons bullits, molt ben escorreguts i sofregits amb gambetes petites, i tot plegat barrejat amb espaguetis. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb llegums: sofregits amb cigrons o mongetes bullits, en truita o sofregits amb alls tallats finets. Recordeu que els alls es cremen de seguida, per tant cal tirar-los a la paella amb l'oli tebi, dues voltes i ràpidament afegir els espinacs. S'abaixa el foc i que vagi coent uns cinc minuts sense deixar de remenar.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Quan les fulles són petites i molt tendres, val la pena menjar els espinacs crus barrejats amb fruits secs, una mica de formatge fresc i una bona vinagreta. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Que vagi de gust!</span></div>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-51685387873569061002010-09-06T00:59:00.000-07:002010-09-06T01:07:14.634-07:00Gràcies, Vicent, per haver existit.<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Y0vvge77kLeALz0ZdQm7wMtLYeuLIpuR3zQJt5AOMEOCFxUE3dxYXg7kfZ_2xaHOOPXOidxXWqZkZVeO2q4D8qcb4o1EzXPgwFn2sMblFCBzYWIBiMu1VTtgi9bTiV7Pt3QWDEQ_DBs/s1600/Andres+i+estelles+1.gif"><img style="float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt; cursor: pointer; width: 155px; height: 344px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9Y0vvge77kLeALz0ZdQm7wMtLYeuLIpuR3zQJt5AOMEOCFxUE3dxYXg7kfZ_2xaHOOPXOidxXWqZkZVeO2q4D8qcb4o1EzXPgwFn2sMblFCBzYWIBiMu1VTtgi9bTiV7Pt3QWDEQ_DBs/s400/Andres+i+estelles+1.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513707527855316738" border="0" /></a><br /><dl><dd><strong>PROPIETATS DE LA PENA</strong> <p> </p></dd><dd>Assumiràs la veu d'un poble, </dd><dd>i serà la veu del teu poble, </dd><dd>i seràs, per a sempre, poble, </dd><dd>i patiràs, i esperaràs, </dd><dd>i aniràs sempre entre la pols, </dd><dd>et seguirà una polseguera. </dd><dd>I tindràs fam i tindràs set, </dd><dd>no podràs escriure els poemes </dd><dd>i callaràs tota la nit </dd><dd>mentre dormen les teues gents, </dd><dd>i tu sols estaràs despert, </dd><dd>i tu estaràs despert per tots. </dd><dd>No t'han parit per a dormir: </dd><dd>et pariren per a vetllar </dd><dd>en la llarga nit del teu poble. </dd><dd>Tu seràs la paraula viva, </dd><dd>la paraula viva i amarga. </dd><dd>Ja no existiran les paraules, </dd><dd>sinó l'home assumint la pena </dd><dd>del seu poble, i és un silenci. </dd><dd>Deixaràs de comptar les síl.labes, </dd><dd>de fer-te el nus de la corbata: </dd><dd>seràs un poble, caminant </dd><dd>entre una amarga polseguera, </dd><dd>vida amunt i nacions amunt, </dd><dd>una enaltida condició. </dd><dd>No tot serà, però, silenci. </dd><dd>Car diràs la paraula justa, </dd><dd>la diràs en el moment just. </dd><dd>No diràs la teua paraula </dd><dd>amb voluntat d'antologia, </dd><dd>car la diràs honestament, </dd><dd>iradament, sense pensar </dd><dd>en ninguna posteritat, </dd><dd>com no siga la del teu poble. </dd><dd>Potser et maten o potser </dd><dd>se'n riguen, potser et delaten; </dd><dd>tot això son banalitats. </dd><dd>Allò que val és la consciència </dd><dd>de no ser res sino s'és poble. </dd><dd>I tu, greument, has escollit. </dd><dd>Després del teu silenci estricte, </dd><dd>camines decididament. </dd></dl><blockquote style="font-weight: bold;">Vicent Andrés Estellés</blockquote><br /><dl><dt><br /></dt></dl>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-80474653909929043252010-09-03T03:10:00.000-07:002010-09-03T03:32:40.879-07:00I segueixo amb tiberi...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsH0dtCJpqzkutZHe3l-z9ahep1RFpSchX-kYAMJ6APa9eTX9duubLFgYfAb8RQrrI3hKHqVTNGOWwoO2d15M5MM0YpMGujr2oTRS6pThdwESdlUNznmZNd-07nxEWkD1YJPOR59spD4/s1600/YXJlbmdhZGVzWzFd_106868_5693_1.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 225px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizsH0dtCJpqzkutZHe3l-z9ahep1RFpSchX-kYAMJ6APa9eTX9duubLFgYfAb8RQrrI3hKHqVTNGOWwoO2d15M5MM0YpMGujr2oTRS6pThdwESdlUNznmZNd-07nxEWkD1YJPOR59spD4/s400/YXJlbmdhZGVzWzFd_106868_5693_1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512630444888163554" border="0" /></a><br />Les escasses entrades del meu bloc delaten que m'agrada cuinar -i menjar, és clar-, i la jardineria. Com que ja ho tinc a mà, o sigui, escrit, i ni als nens ni als minyons no els prometis si no els dons, doncs un proposo un d'aquells esmorzars -o berenars- que és fan dir sí senyor!: pa amb tomàquet amb arengades i raïm. Era un dels preferits del meu pare els diumenges, quan ja començava a fresquejar, i per arrodonir-ho ho acompanyava amb un porronet de vi moscatell ben fresc. De fet, aquesta combinació no ens ha de sorprendre pas en un país on són molt nombrosos els plats de dolç i salat o de carn i peix compartint cassola. Anem, doncs, per feina.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Ingredients:</span> llesques amples de pa de pagès d’un dit de gruix i molla més aviat atapeïda, tomàquets molt madurs, arengades, raïm, sal, oli d’oliva extra verge, alls (opcional).<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Preparació: </span>es netegen les arengades i es comencen a coure a la planxa a foc lent. Mentre es van fent “els civils”, preparem un bon pa amb tomàquet amb les llesques una mica torrades (qui vulgui hi pot fregar una mica d’all, no gaire perquè no domini el sabor). Per servir-ho, posem en una safata el pa amb tomàquet amb una arengada tèbia a sobre de cada llesca, i en un bol abundants gotims de raïm ben fresquets. Es tracta de que en cada mos puguem ajuntar el sabor salat de l’arengada i dolç del raïm sobre un exquisit pa amb tomàquet ben sucat. Senzillament voluptuós, sobre tot si fem anar gola avall uns quants traguets de moscatell ben fred.<br /><br />Que vagi de gust.Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-90555382149777243322010-09-03T01:39:00.000-07:002010-09-03T01:47:30.747-07:00No tinc perdó<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR-YFR49zoHDrh3Pe2v2IqruGbAAg8GPuxCR_4snZCM_BtIB_mgOfdTtN7mIFdFCLz7ekbLxNpXTuOkWqIaI1B1JzYnaz4HGuG7CMxlw7xhGwCbdHENrphlXRs8AGJzKGYvSuz0TTGyC0/s1600/cavalls_grans_20090406195440.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR-YFR49zoHDrh3Pe2v2IqruGbAAg8GPuxCR_4snZCM_BtIB_mgOfdTtN7mIFdFCLz7ekbLxNpXTuOkWqIaI1B1JzYnaz4HGuG7CMxlw7xhGwCbdHENrphlXRs8AGJzKGYvSuz0TTGyC0/s400/cavalls_grans_20090406195440.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512605692214795874" /></a><br />Realment, aquest bloc fa vergonya. El tinc absolutament abandonat. Avui hi començo a posar remei. Paraula d'<span style="font-style:italic;">estone</span>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-9921232556929556652010-05-07T10:15:00.000-07:002010-05-07T10:29:38.059-07:00Delicioses faves i dolcíssims pèsols<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMNjCYeeD7j-59_eYDFWKOZt6Ov6W7hX2l8rjfb2w0ZmYdzgGERVPxehrUt38WooyxoNYOlujoWH7uYzMBpLV4McyGdBq_sq4dIU7EwL00NEvYmsZ_yBXztl9CsxS4NxhtSF4Xr9jVdg/s1600/2009-04-25+Collita+de+faves+002.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzMNjCYeeD7j-59_eYDFWKOZt6Ov6W7hX2l8rjfb2w0ZmYdzgGERVPxehrUt38WooyxoNYOlujoWH7uYzMBpLV4McyGdBq_sq4dIU7EwL00NEvYmsZ_yBXztl9CsxS4NxhtSF4Xr9jVdg/s400/2009-04-25+Collita+de+faves+002.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5468580247695409314" /></a><br />Els que vivim a Arenys de Munt som afortunats per molts conceptes. Un dels més destacats són les fruites, les verdures, les hortalisses i els llegums que s’hi conreen, com les cireres, les carxofes, els tomàquets i, quan comença a acostar-se la primavera, les faves i els pèsols. En Josep Pla, al Quadern Gris, canta excel•lències dels pèsols del Maresme, que es conreen en el triangle format per Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Arenys de Mar. Estem, doncs, al rovell de l’ou gastronòmic.<br /><br />Les faves i els pèsols són llegums que aporten molts beneficis al nostre organisme. La Doctora Pilar Senpau, en el seu llibre Aliments que fan bategar el cor, els recomana per molts motius. Jo en destacaria un que em sembla especialment important: l’alegria. I és que les vitamines de les faves convenen als que estan tristos perquè intervenen en la producció dels neurotransmissors cerebrals que milloren l’estat d’ànim, i la gran potència de les vitamines del grup B dels pèsols, en reforçar el sistema nerviós, anirà de perles als deprimits. Si a això hi afegim el plaer d’una menja tan exquisida, la sensació de ben estar segur que serà molt gran.<br /><br />Les receptes que tot seguit explicaré són una part importantíssima de la cuina de casa meva en aquesta època de l’any. Ens en fem tips! Pot ser per això (aquests llegums donen bon rotllo) i que és primavera (tot s’ha de dir) estem més contents quan mengem faves i pèsols. La recepta de les faves i els pèsols estofats és la que sempre ha fet –i m’ha ensenyat a fer– la meva mare. La segona, tot i senzilla, és una altra de les seves propostes gastronòmiques habituals. I és que a casa meva ens encanta l’all i oli (en rigor, maonesa amb all).<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Faves o pèsols estofats<span style="font-weight:bold;"><span style="font-weight:bold;"></span></span></span><br /><br />Ingredients: com que la pell pesa, si són faves s’ha de calcular un kg per persona aproximadament, i si són pèsols, ½. Si volem fer faves i pèsols barrejats (és boníssim!), doncs, per a quatre persones, 3 kg de faves i 1 kg de pèsols. També calen 4 cebes tendres grosses, 4 alls tendres, 2 tomàquets ben madurs (els de la pera són molt adients), 12 talls d’un parell de dits de gruix de botifarra negra per fer faves, 3 talls de cansalada viada tallada a bocins no gaire gruixuts, 2 fulles de llorer, una mica de menta fresca, 1 got generós de vi de Gandesa, oli, sal i aigua mineral..<br /><br />Preparació: un cop pelades les faves, abans de començar la cocció el millor és tenir tots els ingredients a punt:: la botifarra i la cansalada tallades, les cebes i els alls tendres tallats a tires mitjanes, el tomàquets tallats en 4 trossos, i un cassó amb aigua mineral escalfant-se al foc.<br /><br />Elaboració: en una olla es sofregeix la cansalada. Quan està rossa (que no es torri massa) s’hi afegeixen les cebes i els alls tendres i el tomàquet, es remena un parell de minuts i s’hi tiren les faves (o els pèsols), el vi, el llorer, una mica de sal, es tapa i es deixa coure a foc lent. Com que l’aigua de vegetació de les cebes i els tomàquets i el vi no seran suficients, de tant en tant s’hi ha d’afegir una mica d’aigua calenta, es sacseja l’olla amb energia (no s’ha de remenar amb cap estri) i es continua la cocció. El temps dependrà de com siguin de tendres els llegums. Quan faltin uns cinc minuts per acabar la cocció, s’hi afegeix la botifarra negra i la menta, que acabarà d’aromatitzar el plat, i es rectifica de sal.<br /><br /><br /><span style="font-weight:bold;">Pèsols amb patates i all i oli<br /></span><br />Ingredients: la mateixa quantitat de pèsols de la recepta anterior, 4 patates grosses, oli, alls (al gust), 1 ou ben fresc, sal i aigua mineral..<br /><br />Elaboració: es tiren els pèsols en una olla amb aigua mineral bullint amb sal. Quan torna arrencar el bull, al cap d’uns cinc minuts s’hi tiren les patates tallades a trossos petits. Mentre tant es fa un bon all i oli (insisteixo en que, si som bons gastrònoms, hem de ser decidits i fer la maonesa amb all amb el morter. La diferència entre això i la batedora és com de la nit al dia). Quan els pèsols i les patates estiguin el punt, s’escorren i es serveixen amb la salsa a part.<br /><br />Una altra possibilitat són les faves bullides amb all i oli. La recepta és igual que l’anterior (amb les quantitats que correspongui de faves per a 4 persones) però sense patates. <br /><br />Segur que us hi llepareu els dits!Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-91387155059931612352010-04-04T07:06:00.000-07:002010-04-05T01:09:37.027-07:00Sol solet....<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNhwc-Nw-1l9iYwVejP09KfgPs_mK3Yi5Ym0r_99AvY3y6sH7bQoPycLgWHkfO8kNINOGBiRs7vb2oE_549UHD1zTUh5cNUPIqN7vlr1Hbw7LPnfF1f4FMr7KRczPMg8S-beKucqby2PE/s1600/Imagen+001.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNhwc-Nw-1l9iYwVejP09KfgPs_mK3Yi5Ym0r_99AvY3y6sH7bQoPycLgWHkfO8kNINOGBiRs7vb2oE_549UHD1zTUh5cNUPIqN7vlr1Hbw7LPnfF1f4FMr7KRczPMg8S-beKucqby2PE/s400/Imagen+001.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5456284071268318594" /></a><br />Al final ha sortit el sol. Mireu quin goig de planta!Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-8071491916342500422010-04-03T09:23:00.000-07:002010-04-05T01:10:32.305-07:00Flors a la terrassa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOxh7q-mtwZufztau3hFvrR22UXvsinqPhOHuNaS5ybt_XfgAJM0S1EQrVkEEv5gz85UFCBW5n_UfHa0q5HX3TCiGqCj64jnh9thu89RDAtsj_hqDN_snd0buAamQZM7dbHPGB4oOOPHk/s1600/DSCN2466.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOxh7q-mtwZufztau3hFvrR22UXvsinqPhOHuNaS5ybt_XfgAJM0S1EQrVkEEv5gz85UFCBW5n_UfHa0q5HX3TCiGqCj64jnh9thu89RDAtsj_hqDN_snd0buAamQZM7dbHPGB4oOOPHk/s320/DSCN2466.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5455949189815781026" border="0" /></a><br /><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">Tot i que he de reconèixer que els darrers mesos no he estat massa pendent de les meves plantes, per no dir gens, la natura és tan agraida que et premia encara que no hagis comprat cap dècim de loteria. Sempre toca. Jo he estat tan afortunada que la meva estimada camèlia -gens rencuniosa- m'ha obsequiat amb les primeres flors i, a més, està fent una brotada de les que es recordaran durant anys i panys.<br /><br />Aquí la teniu, rosada i ufana, preciosa. Pel cap baix, aquest any hi ha una vintena de ponzelles. Quina felicitat!<br /></span></span>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-59964414448879140732010-03-06T13:42:00.000-08:002010-09-03T03:39:54.850-07:00Ara va de bó ... i començo amb tiberi<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wIr5GeaB8gEW1Algp0alP1DIt94mvnvGGDIEmzuANiSpbux8skj6prJDgzcmXPOw3GOCoMVM7AmXIhHaKd0GvmyS1qjevSe7KF3pqR8lnOw2Ac71rkmwl8Md8IJWya86sCoc6gnpe68/s1600/vella+quaresme.gif"><img style="float: right; margin: 0pt 0pt 10px 10px; cursor: pointer; width: 233px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9wIr5GeaB8gEW1Algp0alP1DIt94mvnvGGDIEmzuANiSpbux8skj6prJDgzcmXPOw3GOCoMVM7AmXIhHaKd0GvmyS1qjevSe7KF3pqR8lnOw2Ac71rkmwl8Md8IJWya86sCoc6gnpe68/s320/vella+quaresme.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512635113931968482" border="0" /></a><br /><span style="font-family:arial;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:100%;">Després de remenar i descobrir el funcionament del blog, he tret les tonteries que hi havia penjat i em poso a la feina. He de donar les gràcies als Areny@utes, que m'han introduït en la blogosfera i han aconseguit que perdi el pànic a tot el que hi té a veure. He d'acabar de donar forma al blog. Tot arribarà. De moment, una recepta de cuina (en publicaré moltes perquè cuinar és una de les meves dèries)<br /><br />Ara que estem en plena quaresma, una recepta molt pròpia d'aquestes dates. En aquest cas, l'artista cuinera és una amiga meva: la Pepita Ginesta, que fa un bacallà amb cigrons i carxofes de pecat mortal.</span></span></span><span style="" lang="CA"><o:p></o:p></span><span style="" lang="CA"> <span style="font-family:arial;">Per a quatre persones.</span><o:p style="font-family: arial;"></o:p></span> <p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family:arial;"><o:p></o:p></span><b style="font-family:arial;"><span style="" lang="CA">Ingredients:</span></b><span style="" lang="CA"><span style="font-family:arial;"> 16 talls mitjanets de morro de bacallà dessalat, 4 carxofes grosses o 6 si són més aviat petites, 400 gr. de cigrons cuits, ¾ de l de caldo de coure els cigrons, 1 ceba mitjana ratllada, 1 tomàquet gros ratllat, 1 all picat, ½ pebrot vermell a daus petits (opcional), 1 fulla de llorer, farina, oli d’oliva extra verge. Per a la picada: 2 alls, un grapadet d’ametlles torrades, julivert.</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="font-family:arial;"><b style=""><span style="" lang="CA">Preparació:</span></b><span style="" lang="CA"> es netegen les carxofes i es parteixen a trossos mitjanets. Es salen una pensament i es fregeixen una mica en una paella amb oli abundant (que no es coguin massa ni es torrin). Es reserven sobre paper de cuina perquè absorbeixi l’oli sobrer. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><o:p style="font-family: arial;"></o:p><span style="font-family:arial;">En aquest mateix oli (si hi han quedat restes de carxofa es poden colar perquè no es cremin) es fregeix el bacallà enfarinat (espolsar-lo bé abans de posar-lo a la paella perquè no hi hagi un excés de farina). No ha de coure gaire. El foc ha de ser bastant viu i cal anar en compte perquè el bacallà esquitxa molt. En realitat, el que estem fent és segellar-lo, o sigui, voltar els talls d’una crosta per evitar que perdin amorositat i la deliciosa gelatina de la pell del bacallà. Un cop fregits, els talls també es reserven sobre paper de cuina.</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><span style="font-family:arial;">En una cassola es fa un sofregit amb la ceba i el tomàquet ratllats i l’all picat. Si es vol, s’hi pot afegir pebrot vermell. En aquest cas, la cocció ha de ser per aquest ordre: primer el pebrot, unes quantes voltes i s’hi afegeix l’all i ràpidament la ceba. Finalment, s’hi posa el tomàquet ratllat. Ha d’anar coent molt lentament i anar remenant fins que quedi confitat.</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="" lang="CA"><span style="font-family:arial;">Un cop fet el sofregit, es posa a la cassola el bacallà, les carxofes, els cigrons, una fulla de llorer i es cobreix generosament amb caldo de coure els cigrons. Ha de fer el xup-xup una mitja horeta a foc molt lent i movent la cassola de tant en tant perquè no s’enganxi. Si cal, s’hi afegeix suc de cigrons calent. Quan faltin una 10 minuts per acabar la cocció, s’hi posa la picada, que es pot deixatar amb una mica de caldo de cigrons. Aquest és el moment de tastar-ho i, si cal, rectificar de sal. </span><o:p style="font-family: arial;"></o:p></span></p> <span style="" lang="CA"><span style="font-family:arial;">Bon profit!</span></span>Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-292013314521776475.post-26584533729911681482009-07-08T19:07:00.000-07:002010-09-03T04:13:20.492-07:00El meu bloc, fill de l'insomni...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLkhejlMKYS7EjKl-rzjJnxgQ3nhiWrwK-tbYtfZ8mYDMepKAzyZGyuyr2O_hcePfVTqx4fvd3pjT200wdkioOmy-SnC7KeUMlKj5nLx9hFLpT_Vqb0kD52yy8_dOhyphenhyphenvcUStN0bRzyTs/s1600/insomni.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 279px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtLkhejlMKYS7EjKl-rzjJnxgQ3nhiWrwK-tbYtfZ8mYDMepKAzyZGyuyr2O_hcePfVTqx4fvd3pjT200wdkioOmy-SnC7KeUMlKj5nLx9hFLpT_Vqb0kD52yy8_dOhyphenhyphenvcUStN0bRzyTs/s400/insomni.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512642200307952450" border="0" /></a><br />L'insomni pot ser excepcionalmet productiu. Un bon exemple és el d'aquesta nit. Deu ser el meu esperit de Titània, que avui no dorm i ronda pels boscos amb la seva penya de fades per a fastiguejar l'Oberó.<br /><br />Bé, per fi m'he decidit a començar un bloc. Noia, hauràs d'espavilar i anar-lo omplint amb freqüència. Si no és així, la Titània t'estirarà les orelles i l'Oberó es farà un panxó de riure.Titàniahttp://www.blogger.com/profile/06484548968795176959noreply@blogger.com1